Benvinguts a l’Espanya del PP, no s’han fet esperar ni un dia i a l’endemà de les eleccions, ens trobem la primera sorpresa després de les eleccions. Sembla que el PP estigui ja conjuntarat amb Ciu. Les rebaixes calien però no cal anar més enllà i per culpa de la crisis retallar-ho tot sense cap tipus de consciència ni ètica. L’educació no potser un negoci.
I és el que es va produir ahir, que de forma inesperada i en teoria per un problema tècnic però clar han descobert que amb aquest problema han estalviat molts i molts d’Euros. I sense pensar amb les repercussions. Sorpresa per un dia i un altre de forma improvisada ara no hi haurà nomenaments els dilluns.
Pels interins això és un problema perquè estaran 5 dies sense poder treballar. Pels funcionaris s’ho pensaran dos vegades en posar-se malalts abans que arribi dimecres per por a que no els substitueixin per un sentit de responsabilitat. I per direcció veuran que no tenen prou recursos humans estables per fer sortides escolars. En resum per tothom. Cal no deixar-nos indiferents davant d’aquesta situació. Perquè està joc la qualitat educativa.
Curiosament he rebut una notícia dels meus companys d’UGT dient que havien aconseguit que la reducció de jornada s’ampliés a quatre mesos. Però com sempre tothom es vol posar el punt per dir que és ell el guanyador quan és mentida. Quan veus que USTEC ho planta com un guany seu quan no ho és. Et preguntes que trist que tinguin d’utilitzar aquestes formes per intentar arribar més gent. Ho trobo hipòcrita i mentiders. Però això és la meva simple opinió. Però m’agradaria retar-los a que diguessin la veritat sobre aquest tema.
Segurament sóc un “friky” de l’educació i el primer que miro quan comenta les eleccions és la part que parlen d’ensenyament. Potser com a mestre i com a blocaire fa que ja formi part de mi. A vegades em pregunto, qui assessora els programes electorals dels partits majoritaris. He fet el meu anàlisis i avui és el que vull compartir.
Comencem per aquells a que no volem però que governarà, el PP, quan miro el seu programa un cruixit en tota la meva espina dorsal es va sentir. Descobrir que el volen llençar és que la carrera docent s’ha de supeditar a l’estat nacional, així que prepareu-vos que si abans era mestre d’Espanya i Catalunya. Ara seré mestre d’Espanya exclusivament. Amb les connotacions que comportarà això.
Amb Bolonia la diplomatura per ser mestre ha passat de tres a quatre anys. Ara amb el PSOE-PSC el que es vol és que per fer de mestre passi de tres a sis anys. Ens agrada escalfar la cadireta, quan veiem que Europa a vegades amb dos o tres anys pots aconseguir grau. En el fons és una manera de reduir l’atur els joves no els deixem treballar i prou.
Curiosament el que m’ha encantat és el programa d’educació de Ciu. M’encanta perquè com sempre i com fan tots els partits polítics parlen d’equitat, excel·lència, cultura de l’esforç…. Però el que em sorprèn més és que es vol portar la llei catala d’educació a Espanya. D’aquesta forma ja no serà llei catalana sinó llei espanyola. AH!!! I no us olvideu d la última proposta que apareix, sorpresa!!!! L’eliminació de la tercera hora de castellà que s’està fent els centres. Heu sentit que el govern apreti per acabar amb aquesta imposició? LA veritat és que no, s’omple de boca de nacionalisme i després no fan res.
Però seguim i Parlem d’Erc i Reagrupament els nostres amics venuts que hauríem de ser els nostres salvadors de país. La meva sorpresa és que en les seves propostes no apareix cap d’ensenyament. I anem a Iniciativa els verds, un únic paràgraf electoralista la gratuïtat dels 0-3 anys. En definitiva l’única proposta sèrie i utòpica és Izquierda unida però aquests no els puc votar, per tan no tinc ni idea a qui votar. M’ajudeu?
Avui ha estat un dia molt alarmista, i hores d’ara encara hi ha funcionaris que no han cobrat la seva nòmina. Ja sé que normalment fins el dia 5 una empresa pot pagar però normalment la Generalitat ho fa dos dies abans.De seguida tots els fòrum de funcionaris docents han començat a preguntar-se si realment cobrarien. En part jo estava tranquil D’aquí 22 dies hi ha eleccions com voleu no cobrar la nòmina? El que si és segur és que la Generalitat té problema de liquiditat com totes les empreses de Catalunya. Ja ningú s’enrecorda quan l’Oriol Pujol va afirmar que no hi havia diners ni per pagar les nòmines del funcionaris. No vull crear alarmisme però la veritat és que en els pròxims mesos jo penso i és la meva opinió que cobrarem més tard. Cobrarem tard perquè així puguin cobrar els interessos mensuals que ara no poden cobrar. És a dir, cobrar tres dies més tard a la Generalitat li pot sortir molt rentable.
No podem crear alarmisme, però si s’ha tret les ajudes matinals pels pares, amb l’excusa que no es poden cobrir els elements assistencial. Quan tothom sap que l’educació del lleure no és assistencial sinó educatiu. Com a pare que sóc hauré de pagar 200 euros més al mes provocat perquè han eliminat les ajudes a les escoles bressols. Em pregunto que està en crisis. La Generalitat o l’estat de Benestar?
Aquest post ser que mai havia d’haver existit, perquè en el fons, si s’haguessin fet les coses bé era tant senzill enviar un e-mail a tots els treballadors dient que cobrarien tots el dia 31. Però en el moment en que uns cobren i d’altres sí. Et preguntes que hi ha el darrera i fas especulació. I la meva especulació és que ens preparem que a partir de l’any que ve després de les eleccions començarem a cobrar més tard de lo normal. En fi les nostres nòmines estan penjades per un fil, provocat perquè l’administració no dóna prou seguretat per dir si cobrarem o no. Ja que li interessa que callem, no diem res…. En part em sap greu perquè la solució passa per una informació de l’administració cap els seus treballadors. No som un recurs més de l’adminitració!!!!
Això no és nou, tenim 33 anys de democràcia i 33 anys que diem que amb l’educació no es juga, que l’ensenyament ha d’avançar. Que l’ensenyament ha de modernitzar-se, que l’educació és l’element més important de la societat de benestar. Però realment ens ho creiem?
Ens ho creiem realment quan els nostres fill i filles aquest any han perdut la majoria d’atenció individualitzada al retallar personal de centres. Ens ho creiem quan ha empitjorat les condicions dels treballadors interins i substituts. Quan ells són la base perquè l’ensenyament de qualitat no perdi mai la qualitat.
Ens ho creiem quan veus que tota Espanya està mobilitzada en favor de l’enseyament públic i de qualitat. I aquí Catalunya som un residu casi inexistent. Ens ho creiem quan ensenyament del nostre país treu les ajudes pel servei de les ampes amb l’excusa que no podem cubrir elements assistencials quan aquestes activitats són educatives.
Ens ho creiem quan han tret les subvencions de les llars d’infants de 200 euros per cada nen, que ara els pares i mares haurem de pagar de la nostra butxaca. Quan fins ara, havíem aconseguit casi la gratuïtat.
Ens ho creiem quan Espanya constantment canvia la llei d’educació segon el poder fàctic que governa. Potser és hora que reflexionem, actuem i ens mobilitzem perquè l’ensenyament i l’educació del nostre país està en perill.
Oda als Mestres i Professors que porten més de 25 anys educant.
Quan arribo una centre, sempre m’adono que hi ha molta diversitat de docents. Ha de ser així ja que tots som diferents. Però sempre em crida l’atenció aquelles persones que porten més de 25 anys de serveis als centres educatius.
Em criden l’atenció perquè són formiguetes que com el primer dia segueixen treballant amb il·lusió. Són els mestres i docents que si tens la sort de compartir tutoria tindràs la sort d’enriquir-te d’ells són el centre de l’escola i els instituts..
Ells porten molts anys jo només sis anys i els admiro. Seré capaç d’arribar com ell amb la seva dolçor i la seva harmonia per seguir treballant com el primer dia? Seré capaç de seguir treballant malgrat la societat estigui contra meu malgrat ells ho segueixen fent com el primer dia? Seré capaç de seguir formant-me com ells ho han fet tota la seva vida? Seré capaç de jubilar-me com la dolçura que tenen ells?
Molts cops els deixem de banda. Fins i tot l’administració, ja sé que molts s’han aprofitat del sistema però la majoria han treballat com el primer dia. I fabriquem una llei catalana d’educació que no existeix en cada comunitat per tal de posar amb un mateix pot tots els professors i docents sense contemplar les seves diferències, les seves il·lusions, les seves edats…. Perquè ha servit la Lec? Per millorar? Realment penseu que l’educació ha millorat en els últims anys. Penso que empitjora cap un camí sense retorn. Hem de tornar als mestres de la república, i descobrir els docents que porten tant anys de serveis com un antídot per millorar l’educació
Encara que no volguem, i malgrat els atacs constant a la nostra llengua. L’ensenyament és una competència compartida amb l’estat espanyol. Té tot sentit que es busqui una mobilització com la del proper dia 22 d’octubre per tal de recordar que l’ensenyament no pot pagar la crisis.
Arribar aquesta anada a Madrid no es tant sols que els professors o mestres treballem més hores del compte, sinó la reducció constant del pressupost que està patint constantment. Fa molt de temps que els polítics parlen que s’ha d’arribar a que l’educació tingui el 7% del PIB. Sempre Espanya i Catalunya ha estat per sota d’un 5% i sempre per sota de la mitjana europea.
La eliminació de la sisena hora a les escoles difícil de comprovar però aviat es constatarà. Ha estat una forma de fer una retallada que va més enllà de la sisena hora, provocant que hi hagut la pèrdua de mesures d’atenció a la diversitat com els desdoblaments i l’atenció personalitza. LA compensació del SEP(Suport Educatiu Personalitat) com a novetat d’aquest curs per lluitar contra el fracàs escolar, s’haurà de valorar més endavant. Però quins criteris s’han de seguir per fer el Sep? És un càstig?……
Més hores pel professorat representa que la borsa de interins i substituts tinguin menys i feina i contractes basures. Que fins a un punt que molts cops els cap de setmanes no cobren, malgrat tinguin un nomenament seguit. La borsa de Interins i substituts s’ha de tenir molt en compte. Ja que hi ha més de 80.000 persones fent de docent. Amb un col·lectiu tant gran és molt fàcil tenir baixes constants. Però clar, si la borsa es tracta d’un recurs més, i no veure que són persones que busquen una educació pública de qualitat, fa que l’educació pública empitjori.
És molt fort que la política educativa en l’educació en el lleure la converteixi en educació assistencial , tal com va afirmar la Irene Rigau la setmana passada quan va eliminar la subvenció a l’acollida matinal. L’educació del lleure i l’educació formal han de ser complementari. En cap cas, l’educació del lleure és assistencial. Les Ampes ha d’unir-se als docent perquè les retallades no afecta tant sols als centres sinó totes les activitats relacionades. Un dels elements que tampoc es parlen que en molts centres han perdut mitja hora en el menjador escolar. Provocant que els infants tinguin de menjar més ràpid. I com sempre els educadors en el lleure veuen reduït el seu sou malgrat molt cops pels pares el cost de menjador segueix igual.
Un col·lectiu tant gran ha provocat que molts cops s’han aprofitat del sistema, però hi ha molts o puc dir moltíssim que porten des de el primer dia han lluitat per una educació de qualitat. Que porten molts anys fent feina. I sembla que la LEC vagi perseguir a tots els docents per igual sense descobrir que hi havia molt docents que dia a dia lluitaven per personalitzar l’ensenyament a tots per iguals.
Els projectes d’autonomia que evidentment és una gran idea, però en cap cas, ha de ser una forma que ensenyament la utilitzi per prendre decisions que afronti la comunitat educativa com és l’horari del professorat, les jornades intensives…. Això que sembla molt senzill organitzar-ho des de dalt ha provocat una divisió molt gran entre diferents parts de la comunitat entre pares, docent i administració. Alhora la divisió horària provoca que una mateixa ciutat tingui horaris diferents provocant que l’educació en el lleure hagi provocat una escissió molt difícil per reorganitzar que es farà però empitjorant aquest model complementari.
L’escola concertada també està en guerra provocat perquè malgrat les patronals siguin privades han utilitzat per reduir sous i en la majoria de casos reducció de personal i recursos. Sobretot han utilitzat la retallada ensenyament per reduir les aules acollides malgrat tinguin alt index de immigració alt. La concertada se l’ha fet servir de cavall de batalla segons ha convingut. Retallar-la quan es necessita optimitzar-la quan es pot.
Dit, i fet arribo al final recordant a tots els meus mestres, professors, amics que m’han ensenyat a ser com sóc i que contínuament estant lluitant perquè l’educació del nostre país sigui de qualitat per qualsevol persona. Cal recordar els polítics que no poden fer el que vol, i segons qui governi canviï la llei que hi ha. Cal un gran pacte d’estat que recondueixi l’educació o ensenyament a l’Excel·lencia. Tots cap a Madrid no cal ser presencial ara es pot fer virtual.
Benvinguts tots plegats a l’any 2111 per fi els polítics han entès que estan al servei del poble i no al servei d’ells mateixos. Han descobert que no han de d’enviar un taló per correu postal per tal de desemmascarà la societat més debil, ni han d’eliminar el pagament del nadal dels funcionaris pel nadal.
Han descobert que si cobren un xic més que la majoria dels treballadors que treballen al seu país és a dir si cobren 1001 euros poden sobreviure fent mans i mànigues i no els és necessari cobrar més de 3000 euros i si ets president més de 6000 euros al mes. Clar això no comptem les dietes que poden arribar a ser una animalada. Amb això han aconseguir reduir el defícit un 50% i han pogut donar més ajudes a les empreses per tal que puguin contractar més gent fent baixar l’atur. Alhora amb aquesta baixada de sou hem pogut contruir 5 escoles anys eliminant barracons.
Al cap d’un any en analitzar la gestió han descobert una altra cosa que si a sobre eliminen els consells comarcals podran contractar més metges i més infermeres per tal de portar el sistema salut català a l’excelència. Alhora podran reduir les ratios escolars a 15 alumnes per classe i cada classe hi haurà una pissarra digital i unn conjunt d’ordinador perquè els alumnes puguin treballar de forma interactiva.
Però clar no estem a l’any 2111 sinó que estem al 2011 i el que toca es sentir com volen treure la paga del nadal els funcionaris. I en cap cas no veig cap partit polític que digui que doni el seu sou per tal que no es deixin de contractar metges, mestres o infermeres. I mentrestant ells van vivint amb el seu palau que em sembla que no acabin d’entendre que el seu poble comença a tenir gana però això estan canviant i sinó es posen les piles esterem en un moment en que ningú els farà cas. I aviat els desemmascarament.
Temps era temps no fa gaire però ara sembla una eternitat. Ensenyament vetllava pels centres , els seus treballadors i les seves famílies. Però ara mateix aquestes tres parts semblen que no puguin pactar mai. El gran canvi que abans els terços de jornada que el professorat es demanava per cuidar infants passes de cubrir-se a mitja jornada passa a un terç. Així centres tenien més recursos i alhora permetia una major coordinació. Però només es dóna un terç, em pregunto si així realment ensenyament s’ha estalviat diners. Perquè el que comporta la gestió del terços de jornada segurament és més cara que cobrir-ho en mitjes jornades. Però si anem més enllà d’un problema merament econòmic i un augment de recursos de professorat. El pitjor és el professorat que ha d’esperar el seu nomenament. Que no pot agafar una altra feina pendent que se l’anomeni sense poder escollir res. I no pot ni pactar els horaris. Quina feina no es pot escollir els horaris? La resposta és clara ENSENYAMENT. Això comporta un nerviosisme molt gran que recau en pèrdua de qualitat educativa. Cal replantajar-se com ensenyament tracta la seva borsa, que no són recursos sinó persones. Però ara mateix sembla un joc on les peces són les pròpies persones els propis substituts. Els meus companys ahir van denunciar a educació per la vulneració de drets bàsics com el poder tenir temps per poder estar amb els nostres fills. Podeu tenir aquesta denuncia d’ensenyament en aquest enllaç
Parlar de les hipoteques d’entrada em dóna una rampa a tota l’esquena. Sóc un dels esclaus dels bancs. Quan estava en auge vaig arribar a pagar 1400 euros. La porto pagant des de fa 4 anys i mig. Però no vull parlar, sinó reflexionar sobre el tema.Parlar d’hipoteques avui, m’ha sorgit eçal cap degut el nou moviment que està pujant a partir de la plataforma d’afectats de la hipoteca.
Hem de ser realistes que amb la crisis hi hagut molts de desnodaments on els bancs i caixes s’estan aprofitant per fer-se més rics. La llei sempre els empara, i malgrat el banc d’espanya estigui subvencionant-les quan la crisis acabi tornaran a forrar-se perquè els bancs i caixes ara són les immobiliàries més grans d’espanya i podria dir fins i tot e tot el món.
Tinc clar que un ha de saber el que firma i jo segurament em van donar gat per llebre. Crec que abans no s’explicava a que et lligava una hipoteca. Penso i reflexiono que els bancs i caixes no donaven tota la informació.
La crisis es culpa d’ells i de nosaltres. Culpa d’ells per donar-nos crèdit quan possiblement mai podrem pagar, o pagarem fins a la nostra edat de jubilació. Culpa de nosaltres per acceptar-los. Però sobretot culpa de l’estat per mantenir el lloguer igual com una hipoteca. La culpa també és de l’estat per no haver vist abans el que anava a venir. No m’ho crec que no ho sapiguessin abans que nosaltres..Senzillament no m’ho crec.!
També injust que els immigrant tornin les claus del pis i tornin el seu país. Companys que treballen a les Caixes m’ho comenten. Però la veritat em pregunto a tall de reflexió. Si canvies la llei i donant la clau s’acabés el deute. Segurament el que provocaria això és la mort definitiva dels bancs i caixes. Benvinguts al Rèquiem dels bancs i caixes.
Com sabeu en els últims mesos ha aparegut un borrador sobre el nou accés a la funció docent. Em sorprèn que ja hi hagi acadèmies que tinguin el nou temari que no existeix i em sorprèn que la fase de pràctiques ja existeix i que ara es farà d’una altra manera ens comparen amb el Mir dels metges. Anem ordenar un xic la informació que tenim ara i es partint del document base que tenen tots els sindicats i que les acadèmies de preparació d’oposicions ho fan servir per desinformar la gent. Estem davant d’un model que deixa d’afavorir les persones que han treballat, eliminant el famós informe actual i per últim reduint la puntuació de fase de concurs de 0,75 per any treballat a 0,3 punts per any treballat. Tot el que diré és a partir del borrador que fa mesos que es coneix i no és definitiu.
En el Borrador diu que consta la fase d’oposició de la següent forma: La fase d’oposició constarà de dos proves:
1.-Primera prova:Part A: a)Desevolupament d’un tema del temari.
b)Respondre 5 de les 7 qüestions d’altres temes del temaris però només petites preguntes. D’aquí ve que hi haurà temaris nous. On els temes es deglosaran a partir de petits subtemes que seran el que preguntaran aquí. Guanyem claretat amb els temes, però perdem subjectivitat de desenvolupament del tema.
Part B)Un cas pràctic. Ja existia antiguament abans de les opos actuals.
Aquesta primera prova es valorà de 0 a 10 punts i serà una mitja entre la part A I B. Per poder fer la mitjana cada prova s’ha d’obtenir 4 punts. Per superar-la que la mitja sigui 5 punts.
2.-Prova:Es tracta d’explicar una unitat didàctica. On el borrador diu que podem portar qualsevol document o estris necessari(ordinador, projector….). La pregunta que em faig és que aquelles persones que tenen projector tindran avantatge que els altres.
Aquesta prova es valorarà del 1 al 10. I per poder seguir hauràs tenir un 5 la mitja de concurs.
Després hi ha la típica fase de concurs. On el que destaco és la reducció de punts per cada any treballat que passa de 0,7 a 0,3.
L’interessant ve ara. Que la fase de pràctiques hi ha dos maneres de passar-les:
1.-Tenir un any escolar complet d’experiència en una escolar. Si demana la persona interessada serà excent de la fase de pràctiques. Però tindrà a anar un examen final que és l’exposició o memòria d’un curs escolar.
2.-Fase de pràctiques només es treballarà 50% i la resta per fer un projecte d’innovació escolar. I també apareix la prova final d’exposició d’una unitat didàctica. Particularment penso que 50% és molt poc i col·locaria un 75%.
