Igualtat o Equitat o Justícia en Educació.

Avui en dia es parla constantment d’equitat, igualtat i fins i tot de justícia, es parla de forma sinònima malgrat siguin conceptes totalment diferents. Una imatge val més que mil paraules:

Font: https://twitter.com/ElenaSintes/status/920689371627614208/photo/1

A nivell teòric volem que l’educació sigui igualitària per a tothom, l’aplicació del nivell teòric és la equitat, però si volem que sigui just és quan eliminem la barreres tecnològiques. Posem un exemple per entendre-ho.

No és cap secret, que volem que l’educació sigui equitativa per a tothom, és una qüestió de justícia. Que no tothom té la mateixa forma d’accés a internet i a les font d’informació és cert. I cal de forma equitativa intentar solucionar-ho. Un exemple pràctic que ho estem vivint amb el coronavirus. Sabem que hi ha alumnat que no tenen connexió a internet, per tant no hi ha un ensenyament igual per tothom, hem d’aconseguir que l’ensenyament sigui igual per a tothom per això a València l’administració educativa ha donat un miler de tauletes electròniques a alumnes sense recursos.  Ara ens podem plantejar quin tipus de solució ha estat? Per fer-ho ens hem de preguntar, si aquests alumnes tindran la mateixa connexió que l’alumnat que té la fibra òptica, la resposta és clara, no és el mateix treballar amb un ordinador amb fibra òptica que una tauleta connectada amb 4G. La solució potser és equitativa, però seguim tenint barreres tecnològiques. Per tal de solucionar-ho hauríem de declarar el internet com un dret universal, i no ens hem de vanagloriar que tenim molta fibra òptica sinó que tothom hauria de tenir-ne és una qüestió de justícia.

En definitiva malgrat el departament d’ensenyament intenti solucionar la desigualtat d’accés a internet a partir de donant mòbils o tauletes, ho aconseguiran per ser més equitatiu però no ho aconseguiran totalment. Per eliminar totes les barreres tecnològiques hauria d’haver fibra òptica gratuïta o subvencionada per a tothom. Ho impulsem?

Publicat dins de General, política, tecnologia mòbil, Tics | Deixa un comentari

No cal ser realista, cal donar esperança per superar el coronavirus.

És molt dolorós llegir pel twitter o pels mitjans de comunicació la dificultat en fer el dol en aquests dies tant amargs. Evidentíssim que entristeix a tothom,  tanmateix, m’agradaria llegir testimonis de persones que han pogut recuperar-se del coronavirus.

El lema d’aquesta pandèmia sens dubte ha estat “tot anirà bé”,  però malgrat és evident que la gent envia aquest eslògan. Els mitjans de comunicació no és el què ressalten, per això avui m’he fet una pregunta llegint els diaris. Són més important els morts o els què s’estan recuperant? Possiblement posar una balança aquestes dos qüestions és molt difícil ja que estem jugant amb sentiments de la gent. Però fixem-nos que quan llegim les notícies ens donem compte que donem molta importància a la quantitat de morts i a la quantitat de contagiats, en canvi, cap importància a les persones recuperades.

Les dades mostren que hi ha moltes persones que han superat el coronavirus i crec fermament que aquest és el missatge que haurien de fomentar la societat  i els mitjans de comunicació. És aquest la notícia que hauríem de veure més, la gent que està superant la malaltia, però en aquests moments són els grans oblidats. Segurament tindríem més esperança si ens fixéssim més amb la quantitat de persones que s’han recuperat

Ens en sortirem. Comencem a veure els casos que s’han recuperat. I no tanta estadística, ni corba de contagis, ni tant de recompte de morts…No cal ser realista, cal donar esperança. Ens en sortirem del Coronavirus.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

El món canvia pel coronavirus i l’educació també haurà de canviar.

És evident que el #coronavirus ens ha demostrat que no estem preparats per una pandèmia, i el concepte confinar quan tornem els centres escolars ja no ens l’agafarem tant de broma com estaven fent amb els simulacres d’incendi. Estem en temps molt difícils per tots, segurament tornarem a una crisis econòmica, però també i això rau la importància és comença a parlar de canvis de models de treball.

Font de l’imatge  amb un article sobre canvis econòmics.

És evident que moltes empreses per treballar estan tendint cap a models de teletreballs, la quantitat de videoconferències que la gent relata que s’està fent demostra que canvia la nostra forma de fer. Possiblement després del confinament haurem de fer un reset del món, des del punt de vista econòmic, des d’un punt de vista educatiu i des del punt de vista social. La pandèmia ens està fent plantejar la forma en què vivim.

També aquest món del confinament ha vist que tenim problemes de connexió. No tothom té accés internet de la mateixa manera. No tothom pot fer classe a una plataforma educativa. Amb això estic d’acord amb el govern català que cal buscar una forma universal on-line per accedir a l’avaluació educativa en el proper trimestre. Cal seguir demanant a l’ajuntament, al govern, a les empreses de comunicacions que cal que tot arreu hi hagi fibra òptica per tal que tothom pugui tenir accés de la mateix forma. Internet ha de ser un dret universal.

El món virtual, el món d’internet fa por, o això semblava perquè durant molt de temps moltes tasques no es feien on-line perquè creien que no podia ser el mateix. Només cal veure la gran discussió que hi ha en permetre si la UOC pugui fer magisteri On-line.  Un altre exemple són les xerrades d’internet segura, que molts cops tendeixen a criminalitzar la xarxa i no exaltar les seves virtuts. En fa assabentar-nos que potser ara és un moment de fer reset i de plantejar-nos una nova forma d’educar, de fer i no només en el món de l’educació sinó en tots els sectors. Si ens fixem, els mestres i professors confinats estem constantment preparant activitats pels nostres alumne per no perdre el contacte. Altres companys em comentaven que ara treballen més que abans, és evident que preparar feina on-line demana aprenentatge, demana que has de preparar un material que has de fer entendre sense els teus gestos corporals. És una nova forma de fer. En definitiva el confinament ens farà entendre una nova manera de treballar. Això ens permetrà quan tornem a l’ensenyament presencial, adaptar millor el nostre material quan tinguem un alumne malalt, o preparar altres activitats on-line que ara per ara no fèiem.

Em pregunto després de tot el que estem aprenent la societat amb el confinament ho sabrem reflectir després? Sorgirà una nova forma de fer o mantindrem el sistema com ara? Segur que ens en sortirem…. Però evolucionarem com a societat?

 

Publicat dins de General, pedagogia | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

El dia de reflexió

Ara fa molt de temps que no escric, la veritat un dels motius eren la quantitat d’emocions que corrien en el meu cos que podia provocar que escrigués coses que no pertocaven. Tampoc ajuden que gent del voltant et digui no escriguis perquè et pots jugar la feina, aquesta frase ha fet que torni a pensar a escriure. Què ha passat? Per defensar unes simples idees ara no puc escriure….

Ara per ser mestre faci el que faci estic adoctrinant? Dóna sensació que hem retornat a les èpoques del llarg de la història en que dir les pròpies idees t’enviaven a la foguera, d’aquí ve el que diem tradicionalment la cacera de bruixes, potser ara simplement passa però d’una altra forma… Enviar-los a la presó de forma indefinida sense tenir cap sentència, o castigar-los amb una multa per arruïnar-los la vida i que no puguin alçar mai més al cap.

Difícilment es podrà oblidar el dia 1 d’octubre, tot el poble té amics, familiars, companys, coneguts que va rebre el que diem tradicionalment cops de pal, mentre alguns ho han volgut negar la comunitat internacional ho han vist, mentre uns amaguen i diuen que és un secret d’estat saber quin és el cost de tota la intervenció, i el lloguer d’un vaixell de Piolín; sabem que si ho amaguen fa, el que diem tradicionalment, fa molta i molta pudor. El que s’ha vist és un poble amb les mans aixecades, i uns policies estovant a la gent per exercir el seu vot. Això mai ho oblidarem, i dóna per allargar una estrofa més als segadors….

Les imatges valen més que 1000 paraules. Els dies després no van ajudar molt, els dies d’aturada els sindicats majoritaris gairebé no van donar suport a l’aturada i el dia abans de decretar d’aixecar la declaració de la independència alguns van dir traïdor o Judes al nostre president. Alguns no estaven a l’alçada i en tot moment en Puigdemont i el PDeCAT van estar al costat i servei de la independència, però encara hi havien alguns que ho desconfiaven. D’altres rebutjaven i no entenien que el nostre president i el seu govern estava portant a terme les seves promeses electorals que van prometre en el seu dia i no vam canviar cap coma.

Estem a punt d’arribar el dia de reflexió i ràpidament he tingut de revisar aquest post, per dir les coses diplomàticament però dir-ho clarament. Aquestes eleccions no són normals encara que diguin alguns que ara sí es pot votar, no ho són perquè tenim dos caps presidencials, un exiliat i l’altre a la presó. No és normal que tinguem quatre persones empresonades, que una d’elles, el conseller Forn porta més dies a la presó que al govern de la Generalitat. No hi ha dret que des de la presó tinguin de fer comunicats, qui diria ara fa 10 anys que en un procés democràtic tindríem candidats a la presó? I d’altres exiliats per només aplicar el seu programa electoral.

Candidats exiliats, multes, caces de bruixes, adoctrinar, webs tancades, groc prohibit, no estem davant d’unes eleccions normals, que no ens enganyin. Cal sortir a votar, perquè no puguin dir que tenim por. Cal seguir amb aquesta lluita amb la nostra única arma, o sigui el vot. Si no el que trobarem serà una espanyolització de les escoles, un prejudici cap a la cultura catalana i un boicot al canvi.

Dit i fet per mi no entendria el món que el proper dia 21 octubre no sortís com a president, el president legítim Puigdemont a través de la seva candidatura de Junts per Catalunya. La veritat és que més d’una vegada hagués volgut parlar amb ell, enviar-li un correu, però les emocions m’han fet entendre que era millor esperar i quan tot estigui guanyat parlar-li en calma i agrair tot el que ha fet pel poble de Catalunya, possiblement li compartiré aquest post en senyal d’agraïment, però el que tinc clar és que tots els catalans li hem d’agrair anant a votar, per tal que el procés pugui continuar. El món no entendria un altre president.

Publicat dins de política | Comentaris tancats a El dia de reflexió

EL Dret de Votar hauria de ser el valor més important d’un poble

Que en el segle XXI tinguem problemes per votar és que segurament el concepte d’estat que es va formar al segle XV hagi quedat obsolet i possiblement hàgim de tendir cap amodels més inclusius i més democràtics.
L’Estatus Quo s’hauria d’adaptar al nous temps, sense tenir que perdre la nostra
identitat, cultura, llengua… És increïble que anar a penjar un cartell de propaganda per

esmorzar amb Jordi Turull a Amer

propiciar un referèndum pugui estar perseguit judicialment. Em recorden a èpoques
dictatorials, èpoques en que el dret d’associació estaven prohibides…
El comunisme poc a poc ha anat desapareixent, ja que es convertien en capitalisme
d’estat que acabaven sent dictatorials. Possiblement és el que està passant amb les
democràcies representatives, democràcies que han fet que el polítics estiguin cada vegada
més allunyats del poble. Cal revisar les formes de fer i de votar per tal que el dret d’exercir el
vot sigui un valor suprem i no perseguit com ara.
Davant de tot això, és evident que defenso el dret lliure de votar que els nostres
avantpassats han lluitat per aconseguir-ho, per tant lluitaré perquè al meu poble és pugui
votar amb normalitat. Dissabte passat és va inaugurar la campanya a Amer, va ser un honor
que l’alcaldessa em demanés presentar l’acte, però les paraules del Sr Jordi Turull ho diuen clar, molta gent estarà mirant el que passa a Amer.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a EL Dret de Votar hauria de ser el valor més important d’un poble

EL poble d’Amer un llegat mil·lenari

EL poble d’Amer un llegat mil·lenari

Possiblement molt del poble no sap quins són els seu orígens, la història durant molt de temps no ha estat situat on havia de ser-hi. Però uns actes com s’han feta aquests dos dies l’administració pública els hauria de promoure i fer-ne un d’anualment.

Vaig poder participar gairebé en tots els actes, i vaig sentir les diferents xerrades sobre el poble d’Amer. Els vilatans haurien d’estar orgullosos del nostre llegat, molt pocs pobles poden dir que tenen tant documentació d’un poble com Amer.

Evidentment he de felicitar els regidor D’ERC i del PDCAT perquè no han parat de treballar perquè acte és pugui fer, donant suport al cercle d’estudis de la Selva. Felicitats ajuntament, i desitjo que el cercle d’estudis de la Selva ens faci una altra proposta magnífica com la que ens van fer el dissabte passat.

Per mostrar aquest llegat m’ha semblat que s’havia de fer públic per això ho he penjat al meu canal de Youtube aquí ho teniu.




Em falta una xerrada espero demà penjar-la.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a EL poble d’Amer un llegat mil·lenari

Amerencs pel Sí i Acte de fundació del monestir d’Amer.

Avui Amer ha d’estar content i engalanat per dos fets important. El primer de tots és evident, per fi tenim pregunta i dia de referèndum. El dia 1 d’octubre del 2017 estem cridats per respondre a la pregunta:

No ha estat fàcil arribar aquí, però s’ha arribat amb un consens de totes les forces nacionalistes del nostre país. Això possiblement mai havia passat. Un dels meus hobbys són els MMORPG em permet tenir contacte amb diferent gent d’arreu d’Espanya. El que m’ha fet adonar és que no ens entenen. No entenen perquè aquest desig i anhel per ser independents. Al final de tot he arribat a la conclusió que és impossible negociar amb Espanya perquè no entenen res. No es pot negociar, perquè pensen que Catalunya és només un terreny i que les persones no importen. Davant d’aquest fet he arribat a la conclusió que només hi ha un camí: la declaració unilateral de la independència en el cas que guanyi el Sí.

El Sí guanyarà provocat per les mateixes polítiques del bipartidisme espanyol que fa que persones que normalment eren unionistes ara veuen que la única solució és separar-se d’Espanya.

El segon fet important pel nostre poble és l’acte que ha tingut lloc aquest matí. Tot i que es feia a la 1 del migdia d’un divendres a l’acte ha assistit un nombre gran de gent. L’acte consistia en la presentació d’un document on el nét de Carlemany va signar conforma el monestir d’Amer estava protegit pel rei. Això demostra un passat immemorial que demostra l’abast cultural del nostre poble. Un poble sense cultural és un poble mort. S’ha presentat acompanyat d’un estudi que és bastant interessant, us recomano que aneu a l’ajuntament a veure aquest estudi, on trobareu un díptic.

Però encara hi ha més. Afirmo i reafirmo que un poble sense cultura és mort i per tant s’ha d’anar revitalitzant els pobles per descobrir el seu llegat cultural. Per això la proposta de demà ha de ser molt benvinguda pels vilatants d’Amer. És important entendre com s’ha anat configurant el poble. Per tot això felicito a l’ajuntament per aquest acte cultural. I desitjo que no acabi aquí i segueixin amb altres actes.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Amerencs pel Sí i Acte de fundació del monestir d’Amer.

Un ple d’Amer Extraordinari (in)extraordinari

Ja han passat uns dies del ple extraordinari inextraordinari que vam tenir el 8 de maig. Com sempre està publicat al youtube. L’he mirat un parell de vegades abans d’escriure aquest post. Evidentment, es va tombar totes les propostes que no eren propostes sinó demandes que tant  sí o no volien que el govern votés que sí.

Algunes dades interessant, Junts per Amer va parlar: 54 minuts, l’alcaldessa:26 minuts, ERC:7 minuts i altres:29 minuts. En conclusió el ple va durar més de 2 hores on la meitat va parlar Junts per Amer.

Evidentment van intentar justificar elements injustificables, i un darrera l’altre el govern va anar desmentint tot el que deien. I va haver actituds molt poc sèries per part dels regidors d’Amer, expressions com “Em vaig mullar el cul” “ningú se li acudeixi en aquest ajuntament posar escuts humans”, aquesta frase em va impactar, perquè em dóna la sensació que Junts per Amer ha deixat de defensar Amer i només defensa uns quants vilatans d’Amer per interessos. Sembla que li sobrem uns quants.

Quan a nivell legislatiu, l’advocat que presentava a les al·legacions va explicar perquè el conveni no era vàlid, Junts per Amer va dir que no entraria amb el debat. Que volem, debatre només amb les persones que els interessen?.

Tampoc m’agrada la frase tenim el dret de convocar aquest ple perquè tenim aquest poder per la representació que tenim. No m’agrada que un polític afirmi que tingui un poder quan ha de ser un servidor públic. No sento que aquestes persones ho siguin. No vaig veure constructiu que aprovessin una ampliació del plaç de les al·legacions en el ple anterior en un ple(Aprovat per unamitat) i ara ho vulguin derogar-ho tot.  Al minut 5 i 14 segons ho podeu veure:

En definitiva ho sento, però després de tot els post que he fet sobre Amer i sobre el que he anat veient amb el ple, he arribat a la conclusió que la gent de Junts per Amer tenien un gran projecte però ho estan enfonsant perquè sembla que només treballin per uns quants. El poder un l’aconsegueix, però acaba corrompent quan no s’utilitza de la forma correcte. Potser m’equivoco i si crec que m’equivoco rectificar és de savis, però ara mateix sembla que Junts per Amer vulguin tenir ells tota la veritat i ERC i el PDCAT siguin uns mentiders. Els vilatans d’Amer no ens podem permetre que els grups es barallin entre ells. Cal una oposició constructiva, no destructiva com estem veient

Publicat dins de General | 2 comentaris

Alienament polític

politicoQuan una persona és col·loca enmig de la política, ja d’entrada tothom et diu aniràs a les pròximes llistes… i d’altres quan veuen la teva eufòria et diuen no et pots presentar perquè només portes un any Amer, i és veritat que empadronat Amer porto un any. Però el que no saben és que porto més de 10 anys seguint la política amerenca, o per dir-ho d’una altra manera és difícil no conviure amb la política d’Amer tenint de dona una amerenca.

La xarxa no perdona i vaig estar a punt de crear un altre bloc fa molt i molt de temps que parlava exclusivament d’Amer. Aquí el teniu el primer post cita el 2009 portava un temps vivint Amer però la meva estància permanent seguia sent Fornells de la selva. Fins i tot llavors el Sr Targa em va trucar un dia demanant si volia anar les llistes amb ells. Li vaig comentar que agraïa la seva invitació però que el pas d’Amer havia estat passatgera i tornava al meu pis de Fornells per decisió familiar.

Ho sento s’equivoca la gent quan em diu que només porto any Amer. Ja el 2009 sabia que la classe política estava allunyada de la gent de poble. Sí llavors ja respirava l’amargo d’Amer que prometo lluitar perquè torni a la seva esplendor dolça. Aquest és el meu compromís per Amer.

Em direu perquè no he parlat avui del ple, doncs ho sento però prefereixo esperar a escoltar i veure el vídeo. I espero que hagi interpretat correctament la frase “No us permetrem que col·loqueu escuts humans a l’ajuntament” quan el torni a veure parlaré del ple d’avui i la interpretació d’aquesta frase. Però la veritat que després d’avui confirmo les meves idees, malgrat penso que Junts per Amer ho ha estat fent molt bé, hi ha elements que realment no van en consonància amb les meves idees, i ja vaig dir divendres passat sinó està firmat és paper mullat, tot i així em van fer cas i avui en el ple han citat alguna normativa,. I encara no vull prendre decisió perquè em vaig comprometre de donar una altra mirada.  Així que esperaré la publicació del ple i les conclusions de junts per Amer. Però està clar és que un post serà exclusiu d’aquest ple.

Ho sento per la gent que pensava que només feia un any que atenia a la política amerenca no és veritat fa molt temps que la miro i reflexiono.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a Alienament polític

Variant o no Variant d’Amer.

Ortofotomapa

Ortofotomapa

Després d’haver passat aquesta setmana seguint la política municipal la conclusió de tot plegat, és que el més ha molestat els veïns d’Amer ha estat el tema de la variant d’Amer. Tan la xerrada d’ahir amb el partit de Junts d’Amer com la xerrada amb el govern, on va participar en Ricard font. Un dels punts que més preocupa al poble és el perquè s’ha triat el recorregut de la variant de la forma que es troba ara.

El 2010 el poble hi va haver molta mobilització perquè no es volia la variant, però més enllà del no, hi havia un estudi publicat el DOGC on la variant havia de passar pels següent llocs:

Font: Gencat

 

Aquesta variant d’Amer, a l’any 2010, demanava una inversió de 27,7 milions d’euros. Segurament ara seria més cara.  Però el que més interessant de tot plegat, és que ens van dir que era d’obligat compliment tenir la variant d’Amer perquè es tractava d’una carretera de Xarxa bàsica. La meva participació a la xerrada d’en Ricard Font deia que aquesta variant era  d’obligat compliment. I la pregunta que em venia era el perquè s’havia canviat el traçat ara? Per què abans volien que passés per enmig de boscos i ara amb el nou recorregut partiran terreny industrial? La resposta és que estava obert, que només era per crear una reserva i més endavant ja es faria el recorregut definitiu.

El més important per mi és descobrir si realment ha d’haver una variant a la carretera d’Amer. Aquest és el punt bàsic. Aquesta va ser la meva pregunta al partit polític de Junts per Amer. Ells es mantenen en el No però no han buscat la legislació pertinent si es d’obligació o no, com diu Ricard Font. I simplement ho comparen en altres pobles sense saber què diu la llei. Els entenc, però no estic d’acord amb aquesta forma. Això ha fet que hagi començat a recercar per internet. En algun lloc ha de dir que a Amer té l’obligació de fer una variant. És llavor que cercant doncs sembla que és veritat. En el pla territorial de les comarques Gironines  ho recull en el capítol 7 a la pàgina 58 defineix que la carretera d’Amer és una via primària i necessita una variant. Curiosament, En el POUM d’Amer en la seva aprovació inicial pàgina 65  ja s’afirma que la variant està molt qüestionada i sinó es fa s’instal·lin reductors de velocitat, així el que es denota és que arquitecte que ho desenvolupa té clar que hi ha molts vilatans que no estan d’acord amb la necessitat de la variant.

 

En conclusió, el debat del poble d’Amer ja no ha de ser si ha d’haver o no variant, sinó que el més important ha de ser per on ha de passar la variant per fer la reserva pertinent. Mirant sempre l’interès general del poble. Segur que no es farà a curt plaç i un govern de la generalitat dubto que planifiqui una variant sense consentiment del municipi. El que s’hauria de fer és generar un debat i una explicació clara de l’ajuntament. Ja que una variant que estava planificada a exposició pública apareix ara en un POUM amb un altre traçat.  No estic gent d’acord que el partit l’oposició es mogui en el No sense mirar perquè apareix en el POUM. També discrepo en els processos de participació d’elements com a POUM, perquè poden fer confrontacions entre vilatans d’Amer.  Però cal indicar unes guies i una explicació de l’ajuntament perquè s’ha fet el POUM d’aquesta manera, és a dir, quins criteris.

En definitiva crec que ni l’ajuntament ni l’oposició  està fent el que li pertoca, l’ajuntament per no explicar i difondre el que està fent i l’oposició per parlar sense fonament.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Variant o no Variant d’Amer.