Als conserges de les escoles

Aquest mes fa ja més de mitja dècada que estic a les escoles o instituts. He conegut molts docents formidables, però retrocedint més enllà un dels personatges de les escoles o instituts que més recordo són els conserges. Quan arribes de nou a una escola o institut sempre la primera persona que parla és ella o ell, dóna igual. Segons els seu caràcter et donarà la primera impressió de la situació de l’escola o institut. Però molts cops no els sabem agrair la feina que contínuament fan fins que estan malalts. De cop l’escola tremola, qui obre la porta, qui em fa les fotocòpies, qui m’arregla aquella porta, qui m’enganxa el suro, qui em fa la feina bruta… Perquè molts cops ser conserge no n’hi ha prou en obrir tan sols la porta sinó acaben sent els manetes de les escoles i instituts pels pocs recursos que tenim als centres docents. Molts cops no agraïm aquesta feina, ni ens adonem que aquestes persones no cobren d’educació sinó són els municipis que han d’assumir els costos. No ens adonem compte, que molts centres escolars no tenen conserge i realment és necessari tenir-ne un. Que ens ajudi a fer tot aquell conjunt de feines que per manca de recursos supleixen els conserges. Es curiós que el conserge no formi pas del claustre, però segur que les suggerències d’ells ajudarien a optimitzar els recursos. En definitiva cal revisar qui treballa els centres docents per crear una comunitat educativa com cal.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.