Ànims a tots i deixeu de perseguir les Tics.

ordinadors

Curiosament quan escric aquest post, tinc moltes idees però no sé ni com començar ni acabar. Però en la meva ment gira una qüestió que fa 10 anys que em preocupen. Perquè les Tics sempre primer s’han de prohibir? Anem a la meva aula de primer de primària, quan vaig preguntar que els havia portat els reis la majoria d’ells em van dir jocs de videoconsoles i tablets.

No parlem sempre que els centres escolars s’han d’adaptar al medi. Quants projectes educatius plantegen el fet que els alumnes tinguin mòbils, tablets i videoconsoles? M’aposto que aquests projectes educatius de centres que contemplin els mòbils, tablets i videoconsoles les podríem contar amb els dits.

Malgrat possiblement el major impediment dels docents són les normatives absurdes que han aparegut al voltant de les tics. Googlejant paraula que m’agradaria que ja estès en els nostres diccionaris catalans he trobat un article sobre una tesi on parla del ús pedagògic dels mòbils. Però curiosament la notícia no és aquesta sinó és aquesta S’aposta per acabar amb la prohibició dels mòbils a les aules. Amb això ja ens està dient quina és la conce

pció de l’educació del nostre país que pensa sobre les tics.

En els propers 10 anys aspiro que les normatives canviïn i introdueixin canvis com les que proposa aquest blog. Curiosament la tecnologia pensa com ha d’anar a l’educació i els nostres polítics i companys no tant. Moltes aules tenen Pdi SmartBoard educació va apostar per aquesta marca. I si ens fixem es prepara per utilitzar els mòbils a les aules.

Arribarem, però com sempre anirem tard. I la solució no passa ni per universalitzar els ord

inadors amb programes 1 per 1, ni prohibir-los de cop. Estem a unes decisions extremes i els extrems són dolents. Ni es tracta de cop eliminar llibres per ordinadors. La quantitat de recursos que hem gastat sobre això és molt gran. Però els recursos possiblement no han estat correctament utilitzats és la nostra història de l’educació en 40 anys més de 7 normatives. Les propostes que penso que s’haurien de fer són les següents:

1.-Formació adequada pel professorat i els alumnes abans d’ implantar projectes tics. En temps de crisis s’ha reduït la formació a un 50% malgrat ho estem pagant amb les nòmines. La solució no és aquesta.

2.-El canvi de normativa de les nostres centres s’haurà d’anar aconseguint. La elaboració dels programes Tacs s’haurien d’anar consolidant, malgrat molts centres els costa desenvolupar-los i crear-los. El departament hauria d’ajudar en aquest camí.

3.-Aconseguir un canvi metodològic on els docents són guies d’aprenentatges. Això s’ha dit molt, les mateixes teories psicològiques constructivistes  segueixen vigent mai com ara. Demana un canvi metodològic on l’aprenentatge cooperatiu, l’aprenentatge de la resolució en problemes

ha de ser el nucli de les nostres aules. El article que lincat està amb anglès però parlar quan els mestres també som alumnes.

4.-Creure que no estem sols, hi ha altres professionals que ja estan aplicant les tecnologies a les aules. I no som bolets, la tecnologia està aquí i amb comptagotes aniran augmentant.

5.-La foto m’ha fet pensar amb la cinquena proposta els pares ens han d’ajudar. I l’eslogan d’aquest bloc on he tret la imatge ho diu tot. Menys prohibició major participació.

Ànims a tots i deixeu de perseguir les Tics.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de tecnologia mòbil i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.