Decret de plantilles, Girona i sistema concertat públic.

Aquesta setmana la junta de personal de Girona, que són els representants de tots els docents de la província de Girona han fet aquestes declaracions unitàries. A sota de tots faré un xic de reflexió.

COMUNICAT DE PREMSA SOBRE EL NOU DECRET DE PROVISIÓ DE PLANTILLES

Dimarts passat, es va produir l’acord de govern segons el qual es publica el nou decret, que emana de la LEC (2009), que passa a regular la provisió del lloc de treball a l’escola pública. Tal com ja han explicat els mitjans de comunicació, els trenta-dos articles d’aquesta norma es poden resumir en què seran les direccions que, arbitràriament, podran triar a dit a bona part del professorat.

Malgrat que els responsables de premsa del Departament han fet un gran esforç per vendre el producte com si formés part de la modernitat, les noves mesures representen una veritable involució, un retorn a l’arbitrarietat del franquisme, l’ús d’un sistema de provisió propi d’una empresa privada en què la ideologia del lliure mercat té com a conseqüència la discriminació laboral, elevades taxes de desocupació, abusos i explotació. Malgrat que es justifiqui en base a conceptes espuris com “professionalització” o “eficàcia”, difícilment pot amagar que es tracta d’un simple Decret del Dit”, és a dir, la potestat de convertir un espai de formació democràtica de la ciutadania, en una dictadura d’estructura empresarial.

El secretisme i l’opacitat amb què s’ha anat gestant aquesta normativa resulta ben significatiu de l’estil de “governança” de la consellera i del govern de Catalunya, disposat a anar més lluny que el propi ministre Wert i la LOMCE. En això es demostra que el Departament d’Ensenyament menysté els representants dels docents (les negociacions inicials han estat decoratives i no s’ha acceptat ni una sola coma de les nostres propostes), i que es plega amb una gran facilitat respecte al lobby d’AXIA, un grup molt reduït de direccions amb aspiracions polítiques. Cal afirmar, tanmateix, la majoria de direccions de centres són reticents a assumir aquests canvis, tant per raons morals, com per la constatació que el Departament els empeny a fer la feina bruta. I que la majoria no semblen disposats a actuar com a capataços d’una administració cada vegada més autoritària.

Si els tribunals o el bon sentit del Parlament no ho aturen, ens endinsem en un camí fosc de corrupció i nepotisme, car traslladarà a nivell d’escola i institut, les pràctiques habituals de favoritismes, premis a la fidelitat i càstigs a la dissidència. En aquest sentit, el nou decret tindrà com a conseqüència esquitxar de brutícia el que hauria de ser un espai protegit de la política i dels partits, perquè no és cap secret que hi ha determinades forces polítiques que faran servir aquesta norma per establir una base de poder, com succeeix en altres òrgans de l’administració.

A nivell de centre, és més que previsible que el Decret dinamitarà l’entorn col·laboratiu i sembrarà la desconfiança i la competència entre els docents, fet que deteriorarà, potser de manera irreversible, la comunicació, la relació de confiança entre professionals, i per tant, la qualitat educativa que els impulsors fan servir com a excusa. S’obrirà, a més, una dinàmica de discriminació, uniformització dels docents, i finalment, de judialització dels conflictes dins dels claustres, un escenari indesitjable en el que representa l’espai principal de formació de la ciutadania. Demanem que els consells escolars, els claustres, i els equips directius, es neguin a endinsar-se per aquesta via fosca.

 

Per tot això, exigim la retirada del decret, i la destitució immediata de la consellera Rigau. La responsable del Departament ha intoxicat l’opinió pública amb informació i propaganda falses, i per tant, perjudicat greument el sistema educatiu. Al cap i a la fi, aquesta involució, va en la  línia de convertir l’estructura de l’escola pública i democràtica en una institució mercantil, privada i autoritària. Tot i això, li hem de reconèixer com a font d’inspiració. En un Consell Escolar de Catalunya va afirmar, tot referint-se a la LOMCE, que “la millor manera de boicotejar una llei injusta, és no complir-la”. Ens adrecem a l’opinió pública del país i a la comunitat educativa de seguir fidelment aquesta consigna.

 

Junta de Personal de Girona

 

El cap de Serveis territorials no ha tardat en respondre:

1979534_10152325986830540_1856369635_n

 

Deixant de banda la carga ideològica del decret. Penso que realment canvien les regles de jocs dels interins i funcionaris i per tant les seves relacions personals i contractuals. Discrepo amb el cap de serveis sobre això. I també el que està clar és que estem davant l’eliminació de l’ensenyament públic desapareixent els dos models actuals  per el sistema privat no concertat i el sistema privat concertat. Desapareixent l’ensenyament públic per sempre.

 

Em recordo aquella frase mítica on es diu controla l’ensenyament controla la població. Ho sento però així ho veig. Una altra cosa és veure la interpretació que he anat donant sobre el decret de direccions. El que no acabo d’entendre és perquè tothom parla de mobilitzacions i no es parla d’una vaga? Per menys coses s’han fet vaga com és que el sindicat majoritaris Ustec ara calla. Potser és que un dels seus dirigents va ser ponent de la Llei catalana d’educació?

Aquesta entrada s'ha publicat dins de sistema educatiu i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.