El dia de reflexió

Ara fa molt de temps que no escric, la veritat un dels motius eren la quantitat d’emocions que corrien en el meu cos que podia provocar que escrigués coses que no pertocaven. Tampoc ajuden que gent del voltant et digui no escriguis perquè et pots jugar la feina, aquesta frase ha fet que torni a pensar a escriure. Què ha passat? Per defensar unes simples idees ara no puc escriure….

Ara per ser mestre faci el que faci estic adoctrinant? Dóna sensació que hem retornat a les èpoques del llarg de la història en que dir les pròpies idees t’enviaven a la foguera, d’aquí ve el que diem tradicionalment la cacera de bruixes, potser ara simplement passa però d’una altra forma… Enviar-los a la presó de forma indefinida sense tenir cap sentència, o castigar-los amb una multa per arruïnar-los la vida i que no puguin alçar mai més al cap.

Difícilment es podrà oblidar el dia 1 d’octubre, tot el poble té amics, familiars, companys, coneguts que va rebre el que diem tradicionalment cops de pal, mentre alguns ho han volgut negar la comunitat internacional ho han vist, mentre uns amaguen i diuen que és un secret d’estat saber quin és el cost de tota la intervenció, i el lloguer d’un vaixell de Piolín; sabem que si ho amaguen fa, el que diem tradicionalment, fa molta i molta pudor. El que s’ha vist és un poble amb les mans aixecades, i uns policies estovant a la gent per exercir el seu vot. Això mai ho oblidarem, i dóna per allargar una estrofa més als segadors….

Les imatges valen més que 1000 paraules. Els dies després no van ajudar molt, els dies d’aturada els sindicats majoritaris gairebé no van donar suport a l’aturada i el dia abans de decretar d’aixecar la declaració de la independència alguns van dir traïdor o Judes al nostre president. Alguns no estaven a l’alçada i en tot moment en Puigdemont i el PDeCAT van estar al costat i servei de la independència, però encara hi havien alguns que ho desconfiaven. D’altres rebutjaven i no entenien que el nostre president i el seu govern estava portant a terme les seves promeses electorals que van prometre en el seu dia i no vam canviar cap coma.

Estem a punt d’arribar el dia de reflexió i ràpidament he tingut de revisar aquest post, per dir les coses diplomàticament però dir-ho clarament. Aquestes eleccions no són normals encara que diguin alguns que ara sí es pot votar, no ho són perquè tenim dos caps presidencials, un exiliat i l’altre a la presó. No és normal que tinguem quatre persones empresonades, que una d’elles, el conseller Forn porta més dies a la presó que al govern de la Generalitat. No hi ha dret que des de la presó tinguin de fer comunicats, qui diria ara fa 10 anys que en un procés democràtic tindríem candidats a la presó? I d’altres exiliats per només aplicar el seu programa electoral.

Candidats exiliats, multes, caces de bruixes, adoctrinar, webs tancades, groc prohibit, no estem davant d’unes eleccions normals, que no ens enganyin. Cal sortir a votar, perquè no puguin dir que tenim por. Cal seguir amb aquesta lluita amb la nostra única arma, o sigui el vot. Si no el que trobarem serà una espanyolització de les escoles, un prejudici cap a la cultura catalana i un boicot al canvi.

Dit i fet per mi no entendria el món que el proper dia 21 octubre no sortís com a president, el president legítim Puigdemont a través de la seva candidatura de Junts per Catalunya. La veritat és que més d’una vegada hagués volgut parlar amb ell, enviar-li un correu, però les emocions m’han fet entendre que era millor esperar i quan tot estigui guanyat parlar-li en calma i agrair tot el que ha fet pel poble de Catalunya, possiblement li compartiré aquest post en senyal d’agraïment, però el que tinc clar és que tots els catalans li hem d’agrair anant a votar, per tal que el procés pugui continuar. El món no entendria un altre president.

Aquesta entrada ha esta publicada en política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.