El problema no és utilitzar les Tics sinó com les utilitzem

Molts cops tens ganes d’escriure, i tens molts de temes al cap. La veritat és que no ens adonem compte que tecnologies quotidianes que estant al nostre voltant són molt educatives. El processador de text per naturalesa és una de les eines més potents que tenim per escriure. Per engrandir el color, corregir les faltes a un alumne, per fer un feedback amb un projector connectat i així creem models.

El problema no és el ús que fem sinó com ho fem. Si reproduïm allò que fa vint anys enrere feien que fèiem copiar 1000 vegades no farem enfadar el professor, o l’utilitzem com un simple medi de copiar textos, possiblement deixarà de ser el que dóna les tics. I que dóna les Tics l’emoció de fer-les de servir, la motivació de fer-les servir, la il·lusió de fer-les servir.

Les Tics no crec que ajudin a combatre el fracàs escolar perquè en definitiva és el que busquem en una eina, sinó ens ajudaran a combatre el fracàs escolar si sabem utilitzar-les correctament. Amb una metodologia que no és nova, però que és nova perquè costa portar-la a les aules. I aquesta és la pedagogia activa. On tots som aprenents fins i tot el docent. Així el docent és converteix en guia.

No estic escrivint res de nou, però val la pena rellegir, pensar, reflexionar sobre el que estem fent, és així el que resumeix la pedagogia activa, renovar-se constantment. El currículum sempre s’ha dit que és feixuc, amb molts continguts, inaccessible i en part és raonable. Però ha d’haver-hi

Un exemple d'Ordre Fibonacci

Un exemple d’Ordre Fibonacci

un marc, i jo el vull exaltar com una eina perquè l’essència és aquesta: hem de ser competents en el món i per ser competents en el món hem de partir de la vida quotidiana. I la vida quotidiana la tecnologia impera i per tant els centres no haurien de prohibir-les.

Quants matemàtiques ensenyen arrel quadrada sense mostrar un cub o un edifici. O si féssim els nostres alumnes dibuixar el concepte de fracció molts alumnes tindrien dificultat i amb un senzill dibuix com una pizza n’hauria prou. Si partíssim de la vida quotidiana no hi hauria tants problemes en coordinar-nos. Però la majoria problemes entre primària i secundària venen per aquí on l’important són els conceptes i no com lligar-ho a la vida quotidiana.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Tics i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.