ENSENYAMENT I ELS SEUS TREBALLADORS.
Temps era temps no fa gaire però ara sembla una eternitat. Ensenyament vetllava pels centres , els seus treballadors i les seves famílies. Però ara mateix aquestes tres parts semblen que no puguin pactar mai. El gran canvi que abans els terços de jornada que el professorat es demanava per cuidar infants passes de cubrir-se a mitja jornada passa a un terç. Així centres tenien més recursos i alhora permetia una major coordinació. Però només es dóna un terç, em pregunto si així realment ensenyament s’ha estalviat diners. Perquè el que comporta la gestió del terços de jornada segurament és més cara que cobrir-ho en mitjes jornades. Però si anem més enllà d’un problema merament econòmic i un augment de recursos de professorat. El pitjor és el professorat que ha d’esperar el seu nomenament. Que no pot agafar una altra feina pendent que se l’anomeni sense poder escollir res. I no pot ni pactar els horaris. Quina feina no es pot escollir els horaris? La resposta és clara ENSENYAMENT. Això comporta un nerviosisme molt gran que recau en pèrdua de qualitat educativa. Cal replantajar-se com ensenyament tracta la seva borsa, que no són recursos sinó persones. Però ara mateix sembla un joc on les peces són les pròpies persones els propis substituts.
Els meus companys ahir van denunciar a educació per la vulneració de drets bàsics com el poder tenir temps per poder estar amb els nostres fills. Podeu tenir aquesta denuncia d’ensenyament en aquest enllaç
