Irene Rigau contra el fracàs escolar

Avui se m’ha girat feina, tornar a parlar del fracàs escolar crec que és un element difícil de solucionar, però que hem de reflexionar correctament. Curiosament ja fa dies que estic pensant fer un article d’això provocat perquè en teoria és el tema estrella de la nova consellera. I per combatre el fracàs escolars hi ha idees per tots alguns per lluitar contra això creen escoles i instituts elitistes que estiguem d’acord o no és una forma de lluitar contra el fracàs escolar.

Fa cosa un any vaig analitzar el fracàs escolar a partir d’un estudi de la Caixa on vaig constatar els següents elements:

1.-El problema del fracàs escolar a Catalunya el tenim localitzat a l’educació secundària. En altres comunitat comença a primària.

2.-Les dones són les que tenen més èxit en el sistema educatiu. Alguns estudis diuen que es provocat que maduren abans i el seu comportament és més estable. En el cas dels centres privats la diferència és menor.

3.-Augment considerable de Formació professional de grau superior. és a dir, es comença a valorar la FP no cap a una sortida de fracàs escolar sinó com una forma de formació d’una professió tal com ha de ser.

4.-Es constanta com ja es sabia que els estudis dels pares estan relacionats directament fracàs escolar.

5.-Que les reformes de la LOGSE i les següent en perdre els cursos de primària de setè i vuitè EGB ha fet augmentar el fracàs escolar.

6.- Que els centres privats tenen un 20% més éxits escolar que els centres públics.

7.- Ha Catalunya hi ha un 20% d’alumnat que no acaba el títol de la Eso.

8.-Al acabar l’Eso, en arribar als 18 anys només el 36,6 de persones segueixen en el sistema educatiu.

9.-Un 25% de l’alumnat que comença Batxilerat a Catalunya no l’acaba.

Avui L’Avanguardia ha publicat un decàleg sobre com combatir el fracàs escolar segurament abstret de l’informe que citaré abaix suspito que és abstret del estudi que citaré més aball:

1.-Reduir el currículum: Aquesta proposta estic d’acord, fa temps vaig fins i tot proposar un currículum.

2.-Jornada Intensiva per aprendre més: Amb això estic d’acord i fins i tot a primària. Les hores de la tarda són a vegades una pèrdua de temps del nostre alumnat. La Fete-Ugt fa temps que ho demana segons la situación de cada ventre.

3.-3.-Implicaciópares: Complicat, però tots hauríem d’estar d’acord.

4.-Reducció de repetició cursos: Però això no vol dir aprovar perquè no aprofitarà la repetició. A vegades he sentit paraules com aquestes i m’han trastornat perquè a uns sí i d’altres no. Però  això no es pot dir.

5.-Detecció precoç: S’ha avançat molt en la formació Eaps però s’ha de seguir insistint en tots els camins. No ens hem d’olvidar els excepcionals.

6.-Crear grups i separar els que no segueixen: Per mi és una equivocació. Fa tems que defenso la heterogeneïtat com a eina per combatre el fracàs escolars. Fa temps vaig escriure un article sobre grups heterogenis i grups homogenis.

7.-Diversificació a 4 Eso: La idea que fins i tot la Irene Rigau està d’acord es que es divideixin els alumnes segons on volen anar, FP, Universitat o sinó poden PQPI. Espero que això no creï estudiants de primera i estudiants de segona.

8.-Més Becas pels millors estudiants.

9.-Millorar els recursos: Això hem sembla que serà difícil, però hem d’aconseguir que l’educació sigui el 7% del PIB que encara no ho és.

10.-Crisis moral.

Segurament no cita d’on ha manllevat aquesta informació. Però crec que s’assembla molt al d’aquest informe de la Ctesc.

Una dada curiosa d’aquest informe és que reflexa que els homes fracassem en les  llengües i les dones en les ciències. Un altre dels aspectes que resalta l’informe és que passa del fracàs escolar al fracàs del sistema educatiu. Us transmeto les recomanacions que fa:

1.-Seria convenient que el departament amb competències en matèria d’educació fes públiques, mitjançant la seva pàgina web, dades actualitzades, periòdiques i detallades referides al fra-càs escolar a Catalunya, i proporciones informació sobre la repetició escolar.

 

2. S’hauria de fer un esforç per millorar les dades estadístiques disponibles, actualment no es disposa de dades de tipus longitudinal per conèixer les trajectòries dels estudiants. En aquest sentit, la creació d’una eina similar al desenvolupament de l’historial social o de la Història Clínica Compartida podria ajudar, d’una banda, a disposar de la informació de cada estudiant durant tota seva trajectòria educativa, facilitant els procés de detecció precoç del risc de fra-càs escolar, i de l’altra, a disposar de dades estadístiques de l’alumnat en un moment deter-minat (transversals) o al llarg del temps (longitudinals).

 

 

3. La detecció primerenca dels indicis de risc de fracàs escolar d’un/a alumne hauria de ser un dels elements importants del sistema educatiu per tal que s’apliquin les mesures pertinents abans que el risc prengui dimensions irreversibles. Per això, cal que el sistema educatiu es doti dels recursos i les eines diagnòstiques que alertin oportunament sobre aquests riscos i orientin les mesures pertinents, de manera ben individualitzada, i mitjançant els serveis d’orientació psicopedagògics i la pràctica escolar.

 

4. S’hauria de considerar la importància de l’escolarització primerenca dels infants ja que afavo-reix la integració social i lingüística dels nens i nenes d’origen immigratori i de la resta de la població infantil.

 

 

5. Caldria incrementar l’oferta dels programes destinats a l’alumnat de secundària en risc de fra-càs escolar (PQPI, ACCÉS, PROA, diversificació curricular…), amb finalitats professionalitza-dores o educadores, per combatre els efectes socials i personals del fracàs escolar.

 

6. Si bé es valora positivament la potenciació de les passarel·les cap a la formació professional, s’hauria de garantir que el seu funcionament no afectés negativament la qualitat i el prestigi que els estudis professionalitzadors tenen en les empreses i el conjunt de la ciutadania.

 

7. S’haurien d’establir ponts sòlids i reals entre els departaments amb competències en matèria d’educació i de treball per avançar en programes específics de seguiment de l’alumnat que abandona la secundària obligatòria i la postobligatòria.

 

8. S’haurien de fomentar estratègies de promoció del valor de l’educació, així com informar so-bre els problemes socials i laborals associats al fracàs escolar. És necessari que la societat en general tingui present l’esforç econòmic i social que suposa la universalització de l’educació i que cal implicació i compromís per millorar-ne els resultats. En aquest sentit, s’haurien de difondre missatges de gran impacte per conscienciar la societat del cost d’oportunitat de no aprofitar l’educació.

 

9. S’hauria d’impulsar des de l’Administració, d’una manera transversal i utilitzant tots els mitjans directes i indirectes al seu abast, el reconeixement social de les persones pels seus esforços i assoliments formatius, culturals i científics.

 

10. El sistema d’agrupament de l’alumnat hauria de garantir la millor atenció educativa tot adap-tant-se a les necessitats i característiques personals de l’alumnat, i, al mateix temps, assegu-rar la millora de l’autoimatge i de la valoració personal. En aquest sentit, s’haurien d’atendre els aspectes emocionals i, de manera indispensable, l’ampliació de les expectatives de l’alumnat.

 

 

11. S’hauria de garantir l’efectiu compliment de les mesures d’integració social i educativa previs-tes en la Llei d’acollida de les persones immigrades.

 

12. Calen mesures sobre l’entorn immediat de l’alumnat (barri, ciutat, població…) i ofertes que responguin als seus requeriments i interessos personals (culturals, esportius, aficions, etc). En aquest sentit, s’haurien de recolzar fermament les associacions juvenils (caus, esplais, etc.) dotant-les d’espais i de recursos suficients, en tant que constitueixen una alternativa d’oci juvenil que pot ajudar a combatre l’efecte perjudicial per al rendiment escolar identificat en els espais d’oci de caràcter més desestructurat.

13. Caldria garantir l’accés per a tot l’alumnat a una àmplia oferta de serveis i activitats comple-mentàries i extraescolars fora de l’horari escolar i amb dimensió educativa.

 

14. S’haurien d’avaluar les necessitats educatives de l’alumnat de l’ESO, tenint en compte les ca-racterístiques personals, la situació social i familiar, el seu context juvenil i les estratègies d’ensenyament i aprenentatge del centre atès que tenen un pes important en el comporta-ment i en l’aprenentatge escolar.

 

 

15. S’haurien de consensuar les directrius educatives bàsiques entre tots els actors polítics i agents socials evitant qualsevol tipus d’instrumentalització política. Es considera que l’educa-ció forma part d’un projecte de país i que, per tant, la definició dels principis del model educa-tiu haurien de tenir estabilitat.

 

16. El departament amb competències en matèria d’educació hauria d’elaborar una política edu-cativa rigorosa, sistemàtica, global i coherent en què es constati les necessàries interrelacions de les distintes actuacions i programes que s’impulsin i, al mateix temps, s’explicitin les priori-tats i el ritme d’aplicació.

 

17. S’hauria de garantir l’escolarització de l’alumnat en tots els centres sostinguts amb fons pú-blics amb criteris idèntics, mitjançant procediments de matriculació transparents i únics, sense cap tipus de selecció ni exclusió i assegurar la distribució equitativa de l’alumnat.

 

18. El Govern hauria d’impulsar polítiques de descentralització educativa en el territori i en tots els centres educatius sense obviar la responsabilitat d’acompanyament, assessorament i suport als centres.

 

19. S’haurien de consensuar les competències bàsiques indispensables i els sabers associats que ha d’assolir l’alumnat al final de l’etapa d’educació obligatòria. En aquest sentit, caldria construir un currículum flexible i adaptable, que respongui a les necessitats instrumentals del món actual i a la diversitat de l’alumnat. Així, el currículum de l’etapa caldria establir-lo en termes de competències bàsiques prioritzant les més transversals i, a la vegada, els contin-guts bàsics per assolir-les. En general, cal garantir la transmissió i assumpció de les compe-tències que necessita qualsevol alumne per convertir-se en una persona adulta funcional i ga-rantir el desenvolupament màxim de les seves capacitats.

 

 

20. Caldria que les administracions competents elaboressin un pla d’abast general, transversal i a llarg termini, atesa la dimensió del fracàs escolar i les seves conseqüències.

 

21. Caldria fomentar la participació de tots els agents en la definició i implementació de les mesu-res i iniciatives per reduir el fracàs escolar. Per assolir aquest objectiu són necessàries tres condicions prèvies: dotar-se d’un període de temps per reflexionar i debatre, centrar el debat en base a estudis que aportin dades objectives i explicatives del fracàs escolar, i, alhora, tenir voluntat de diàleg i consens.

 

22. Caldria millorar (o crear-ne, perquè són inexistents) els mecanismes de difusió de les mesu-res endegades, tant en la zona educativa com entre zones educatives i en l’àmbit de tot el sis-tema educatiu. Cal publicitar-ne els punts forts, els punt febles i els resultats. La difusió s’hauria de dirigir tant als centres i professorat com a la comunitat científica.

 

23. S’hauria de millorar el coneixement acumulat en base a les experiències pedagògiques que es desenvolupen a les aules i als centres educatius, i especialment, les que s’avaluen i es publiquen.

 

24. S’haurien de facilitar estratègies a l’educació secundària obligatòria amb la finalitat que el jo-vent de menys de setze anys que no està interessat en continuar estudiant pugui acostar-se a la vida laboral, i, en aquesta línia, fomentar el coneixement i la formació d’oficis.

 

 

25. Caldria aprofundir en l’autonomia i personalitat pròpia dels centres, i incorporar fórmules que millorin la col·laboració del sistema públic amb el sector privat.

 

26. L’autonomia de centres públics, en el marc de les orientacions generals establertes per l’administració educativa, hauria de permetre que la gestió i coordinació educativa en els cen-tres fos compartida entre diverses persones i òrgans col·lectius en el marc d’unes direccions de centres amb més capacitat de decisió, amb més suport i amb més lideratge educatiu i pe-dagògic.

27. L’autonomia de centres ha de ser compatible amb l’establiment per part de l’Administració d’uns mínims indispensables perquè els centres garanteixin l’equitat i la qualitat. En aquest sentit, és indispensable assegurar que els centres disposin d’òrgans de cooperació docent i d’estructures i serveis d’orientació educativa, acadèmica i professional.

 

28. L’orientació personal, acadèmica i professional ha d’estar present en la pràctica educativa des del primer curs de l’ESO i en el desenvolupament de les distintes unitats didàctiques i la con-creció dels continguts curriculars.

 

29. Davant el consens existent en relació amb el paper clau dels orientadors/es en la millora del rendiment escolar i del coneixement de les necessitats del mercat laboral, caldria reflexionar sobre el contingut, la metodologia i les estratègies de l’activitat de l’orientador/a. A més, cal-dria fer un esforç per desenvolupar recursos i eines que facilitessin la tasca d’orientació.

 

30. La pràctica i dinàmica escolars en el desenvolupament del projecte educatiu de centre, i en concret, les normes d’organització i funcionament del centre, haurien de considerar la diversi-tat cultural i les distintes sensibilitats de l’alumnat i les famílies pel que fa a la valoració de l’educació, la importància que li atorguen a l’aprenentatge escolar, la forma d’entendre i pla-nejar la convivència i la de resoldre els conflictes, de tal manera que se’n sentin reconeguts i se’n faciliti la col·laboració i adaptació a les dinàmiques educatives escolar, sense renunciar als valors propis de l’escola.

 

31. Els serveis educatius del sistema haurien de participar en les reunions que realitzen els equips docents a fi que puguin desenvolupar amb qualitat la tasca d’assessorament i suport al professorat en els processos educatius i instructius, i així ho ha de considerar l’organització i el funcionament del centre.

 

32. S’hauria d’incidir en l’estructura de l’ESO perquè aquests estudis fossin més flexibles i oberts amb l’objectiu d’adaptar-los a les diverses necessitats, interessos i motivacions de l’alumnat i perquè el major nombre d’alumnes assoleixi la titulació corresponent. En aquesta línia, cal acabar amb la unicitat d’opcions i insistir més en el caràcter orientador del quart curs i en el creixement dels Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI). En aquest darrer cas, cal que no s’estableixin restriccions perquè només un percentatge de l’alumnat que hagi cur-sat aquest programa, sigui quin sigui, accedeixi a la FP de grau mitjà.

 

33. S’hauria d’avaluar si el canvi d’ubicació física de l’alumnat en el pas de l’educació primària a l’ESO incideix en el risc de fracàs escolar de manera significativa, i, si fos així, replantejar-se l’organització de les infraestructures de l’escola pública. En aquest sentit, caldria fer un se-guiment dels instituts – escola (3-16 o 3-18) que han associat la primària i la secundària.

 

34.-

34. Caldria garantir que el sistema d’ingrés al cos docent incorporés els i les professionals que, tan pels coneixements com per les habilitats, disposessin d’un perfil psicoprofessional ajustat a les funcions del lloc de treball.

35. L’Administració i l’equip directiu de centres hauria de garantir la millora de les condicions labo-rals i de treball dels distints professionals que treballen en els centres educatius.

36. Caldria desenvolupar mesures per afavorir l’estabilitat dels equips docents.

37. Els processos de selecció i preparació de les direccions escolars s’haurien de millorar amb la finalitat de desenvolupar la tasca de lideratge educatiu. En aquest sentit, caldria potenciar la formació compartida i l’intercanvi d’experiències amb altres direccions escolars.

38. Les direccions escolars, amb el suport de l’administració educativa, s’haurien d’implicar en la millora dels aspectes educatius i pedagògics dels centres, no només en les funcions de ges-tió. Les direccions escolars haurien d’esdevenir els referents pedagògics dels centres i de mo-tivació i millora de les competències del professorat.

39. L’organització i el funcionament de centres hauria de servir també pel creixement personal i professional del professorat, per la qual cosa és fonamental impulsar processos d’innovació i recerca educativa i col·laborar amb les universitats i altres institucions.

40. La formació inicial, sobretot l’actual Màster del professorat de secundària, hauria d’incidir en els aspectes psicopedagògics i didàctics i, en especial, en la manera d’adaptar el currículum i l’avaluació dels aprenentatges a les diverses necessitats educatives, així com en les estratè-gies de gestió de l’aula.

41. La formació contínua del professorat també s’hauria de millorar per aprofundir en els aspectes més rellevants. Així, l’oferta formativa s’hauria d’ajustar als requeriments canviants de la soci-etat del coneixement i hauria d’adequar-se a criteris científics. Caldria promoure fórmules com ara les estades en altres centres o serveis i l’elaboració de materials i l’assessorament sobre bones pràctiques existents.

42. Caldria reforçar la formació contínua en metodologies i tecnologies aplicades per afavorir-ne l’implementació, com en el cas del Projecte eduCAT1x1 que té com a objectiu integrar les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els centres educatius.

43. S’hauria de tutoritzar el professorat de nova incorporació a les escoles mitjançant una figura semblant a la de l’“entrenador/a” (metodologia de coaching i mentoring). La resta del profes-sorat també hauria de tenir la possibilitat d’accedir a aquest tipus de recurs, amb l’objectiu de millorar i/o desenvolupar habilitats específiques. Els tutors/es del professorat amb més reco-neixement haurien de fer menys classes per formar i recolzar la tasca de la resta del profes-sorat.

44. S’hauria de garantir el treball cooperatiu i col·laboratiu del professorat que treballa en un ma-teix grup classe i curs en els centres escolars, a fi que es prenguin decisions compartides (curriculars, d’avaluació, d’agrupament, metodològiques) i s’actuï segons el que s’ha acordat. Això ha de comportar que l’acció tutorial del centre sigui compartida i fruit de l’acord de l’equip docent de grup i curs.

45. Caldria incentivar el professorat en base a criteris objectius que valoressin les seves aportaci-ons, implicació, esforç i resultats, mesurats a partir d’indicadors vàlids i fiables.

46. S’hauria de dotar el professorat dels instruments pertinents, tant des d’un punt de vista insti-tucional com personal, per fer efectiva la seva autoritat a l’aula.

 

 

47. La normativa d’organització i funcionament escolar hauria de considerar les disponibilitats de les diverses famílies, així com les diferents realitats culturals i, en especial, la varietat d’expectatives i valoracions que es tenen del fet educatiu i de l’aprenentatge escolar. Aquesta normativa hauria de facilitar la participació de les famílies, a través de mesures de millora or-ganitzativa i horària.

48. S’haurien impulsar programes adreçats a les famílies que treballin la confiança mútua entre elles i el professorat i que abordin el debat i col·laboració conjunta de l’educació de l’alumnat.

49. Cal garantir que tots els centres d’ensenyament disposin dels recursos suficients que perme-tin l’assessorament i la tutoria individual i col·lectiva amb les famílies.

50. El centre escolar hauria de treballar en xarxa i en col·laboració amb altres centres de la ma-teixa zona de tal manera que fos possible la coordinació dels diversos projectes educatius de centre i l’aprofitament de recursos.

51. Els centres haurien de treballar amb altres instàncies educatives i socials del territori (també amb els distints agents) de tal manera que es permetés l’elaboració de projectes educatius de territori (ciutat, població, districte, etc) per impulsar actuacions conjuntes, globals i coordina-des. Des d’aquesta perspectiva, s’ha de procurar el lligam i col·laboració amb l’entorn laboral.

 

55. S’hauria de millorar la dotació de recursos del sistema escolar, principalment, mitjançant l’increment, la millora i l’eficiència en la gestió. S’entén que la lluita contra els nivells actuals de risc de fracàs escolar requereix un increment dels recursos tant humans com materials. En aquest sentit, es proposa millorar les infraestructures i la dotació dels recursos humans (per-sonal, hores…), i incrementar els recursos dirigits a l’atenció individualitzada i a la diversitat.

56. Caldria impulsar polítiques compensatòries i dotar els centres de les estratègies més adequa-des a fi que facin una veritable educació inclusiva, coeducativa i que tingui en compte la di-versitat cultural, mitjançant l’increment de recursos en els centres ubicats en els llocs més desfavorits i/o en els centres amb major nombre d’alumnat amb dificultats d’aprenentatge. En aquest sentit, caldria assegurar el finançament just i equitatiu dels centres, sense discriminar per titularitat jurídica, tenint en compte les característiques específiques d’aquests, les neces-sitats de l’entorn que han de cobrir i les despeses a què han de fer front.

 

57. S’han de garantir els recursos necessaris per poder realitzar el canvis que s’introdueixin en les opcions acadèmiques dels dos darrers cursos de l’escolarització obligatòria.

 

 

58. Els currículums també s’haurien d’adaptar a l’alumnat que sobresurt pels bons resultats, a fi que ells i elles en particular, i la societat en el conjunt, no desaprofitin el seu talent.

59. Cal adequar la política d’inclusió educativa amb l’objectiu de trobar l’equilibri entre la voluntat inclusiva de tot l’alumnat i l’atenció adequada a les necessitats educatives especials.

60. Caldria continuar impulsant mesures transitòries per a l’alumnat d’origen immigratori amb la finalitat que assoleixi una competència lingüística i un coneixement de l’entorn suficients per ser integrats en les aules ordinàries.

61. El nombre d’aules d’acollida s’hauria d’ampliar perquè puguin ser ateses les necessitats més extremes de l’alumnat d’origen immigratori. Aquesta atenció de caràcter temporal i individua-litzat s’ha de compartir amb l’atenció que reben en l’aula ordinària del grup classe de referèn-cia. Es fan necessàries actuacions ad hoc i estructurals, així com incrementar els serveis educatius dels Equips d’assessorament als centres i al professorat en llengua i cohesió social (ELIC).

62. S’haurien de promoure activitats i espais de convivència on tot l’alumnat pugui reeixir malgrat les seves diferències, de manera que les mesures d’atenció a la diversitat no comportin se-gregació.

63. D’acord amb el principi de la inclusió educativa o d’una escola per a tothom, els centres edu-catius específics d’educació especial haurien de poder actuar com a centres de recursos i su-port als centres ordinaris en què s’incorpori l’alumnat amb discapacitat.

64. Les normes de convivència i la mediació en els conflictes que s’han originat pel comporta-ment de l’alumnat haurien de considerar les diverses maneres que té l’alumnat d’entendre les relacions personals, grupals i la resolució de conflictes.

65. Els centres haurien de disposar dels mitjans perquè el conjunt de la comunitat educativa, i en especial els professionals de l’educació, entenguin amb profunditat i sàpiguen utilitzar ade-quadament les distintes mesures d’atenció a la diversitat que estan previstes en la LOE. Els centres també han de garantir que aquestes mesures, i/o altres programes (Unitats de Suport a l’Educació Especial –USEE- i Programes de Reforç, Orientació i Suport –PROA- entre al-tres) es posin en marxa adequadament prèvia avaluació de les necessitats de l’alumnat. Així mateix, l’administració hauria de proporcionar l’estabilitat necessària a aquests programes.

66. Es recomana introduir la cultura de l’avaluació en tot el sistema educatiu perquè les diverses avaluacions serveixin per millorar l’administració educativa, les polítiques i la qualitat del sis-tema.

67. El sistema d’avaluació dels centres hauria de ser transparent i garantir la validesa i la fiabilitat. Els resultats agregats obtinguts i la metodologia emprada haurien de ser públics.

68. Atès que els resultats de les avaluacions censals de competències i, particularment, l’avalua-ció a 6è de Primària i la futura avaluació a 4rt d’ ESO, permeten identificar les situacions de risc de fracàs escolar d’una sèrie de centres educatius, seria convenient que el Departament d’Educació, guiat pels resultats de les avaluacions específiques orientades a reduir el risc de fracàs escolar, focalitzés i intensifiqués les actuacions en aquestes centres.

69. S’hauria de garantir que el conjunt d’avaluacions que es duen a terme en els centres s’efectuï en les condicions adients, amb els instruments d’avaluació pertinents, que la correcció i obtenció de resultats respongui a criteris objectius i verificables, i que aquests resultats siguin contingents, és a dir, serveixin per aplicar mesures de millora, dotar dels recursos necessaris, incentivar els centres, etc.

70. S’hauria de reconèixer i incentivar els centres educatius en base a criteris objectius que valorin les seves aportacions, implicació, esforç i resultats, mesurats a partir d’indicadors vàlids i fiables. En aquest sentit, és fonamental donar a conèixer i transferir les bones pràctiques de-tectades per beneficiar el sistema educatiu en el seu conjunt.

71. Davant de les diverses avaluacions de l’alumnat (internes i externes), caldria millorar la co-municació dels resultats a les famílies per evitar possibles problemes d’interpretació o com-prensió, donant un paper actiu als professionals del centre.

72. Per poder atendre totes aquestes recomanacions i complir amb les seves funcions, caldria garantir l’autonomia real i efectiva de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació.

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.