La divisió del sistema educatiu i el canvi d’eso a primària

cadenas-rotas

Avui llegia aquest article, la veritat el trobo molt bo. Bo perquè dóna peu a la reflexió. En algunes parts estava d’acord, d’altres evidentment que no. D’això és tracta la web 2.0 criticar de forma constructiva.

Però un dels element que cada vegada veig més clar és que s’acusa que la causa del fracàs escolar està en primària, això la veritat és que a mi m’enutja. Però per mi dir això em comporta connotacions molt negatives i em fa pensar que el problema no està en primària està que el sistema educatiu està molt dividit. Fixem-nos que a Infantil ja comença està dividit entre les llars d’infants i les escoles. El tema és tant important que les escoles es proposen de parlar del que han de saber els alumnes de P5 per arribar a primer. Fins i tot les últimes reformes i normatives es parla m
oltíssim del pas de primària i secundària que s’han de coordinar i penso que segurament encara no està resolt.

Tot això fa pensar que el problema no està en una etapa està en el mateix sistema. També és evident que no ajuda en el fracàs escolar que cada 5 anys hi hagut un canvi de llei educativa.  La millor llei que hi hagut a Espanya per mi ha estat la Logse perquè es va començar a parlar d’un model comprensiu de l’educació basat en aconseguir la màxima potenciació de les capacitats dels alumnes. Amb la Lomque si arriba es vol carregar tot això i el que impera és la excel·lència entesa per afavorir els millors i no donar suport als pitjors. Però tornant a la Logse la veritat que el gran mal d’aquesta llei és haver passat els cursos de 7 i 8 EGB a secundària. Les raons principals que crec això  des de la meva opinió són:

1.-Una entrada de la consumició de drogues més aviat.

2.-Una entrada a la adolescència més aviat. Evidentment la societat també ha ajudat. Però han de passar a ser nens a ser adolescents i assumir més responsabilitats.

3.-El canvi d’etapa basada a un mestre generalista a un especialista amb poca formació didàctica(un minucurset anomenat Cap). Sort que ara és un Master.

4.- La tutorització de 1 i 2 d’eso els veuen menys hores que a primària ha comportat que en no tenir un referent clar comportant grans problemes conductuals. I aquests alumnes necessiten un acompanyament més específic.

També penso que el problema no està amb la simplificació de continguts tal com diu l’article que he llegit avui, ni la divisió d’etapes com proposo en aquests posts. Evidentment són causes, però per mi la causa més significativa és que el currículum cada vegada està més allunyat de la vida real. Malgrat el currículum parla de competències, i de contextualitzar l’ensenyament a la vida ordinària encara queda molt per fer. Acomplir els continguts de forma significativa i funcional és el repte que tenim els docents d’avui. I evidentment treballar amb equip cosa que en aquests moments els centres escolars que treballin així són comptats.

En aquests moments estic de baixa i avui parlava amb el meu fisioteràpia que no és important aprendre els ossos i entendre perquè serveixen els ossos. Perquè hi ha ossos de diferents tamanys? Que passaria si no tinguéssim ossos? Estem parlant de l’aprenentatge realment de competències i que sigui significatiu i funcional.

 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de sistema educatiu i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.