LA MARXA DE MADRID 22 OCTUBRE
Encara que no volguem, i malgrat els atacs constant a la nostra llengua. L’ensenyament és una competència compartida amb l’estat espanyol. Té tot sentit que es busqui una mobilització com la del proper dia 22 d’octubre per tal de recordar que l’ensenyament no pot pagar la crisis.
Arribar aquesta anada a Madrid no es tant sols que els professors o mestres treballem més hores del compte, sinó la reducció constant del pressupost que està patint constantment. Fa molt de temps que els polítics parlen que s’ha d’arribar a que l’educació tingui el 7% del PIB. Sempre Espanya i Catalunya ha estat per sota d’un 5% i sempre per sota de la mitjana europea.
La eliminació de la sisena hora a les escoles difícil de comprovar però aviat es constatarà. Ha estat una forma de fer una retallada que va més enllà de la sisena hora, provocant que hi hagut la pèrdua de mesures d’atenció a la diversitat com els desdoblaments i l’atenció personalitza. LA compensació del SEP(Suport Educatiu Personalitat) com a novetat d’aquest curs per lluitar contra el fracàs escolar, s’haurà de valorar més endavant. Però quins criteris s’han de seguir per fer el Sep? És un càstig?……
Més hores pel professorat representa que la borsa de interins i substituts tinguin menys i feina i contractes basures. Que fins a un punt que molts cops els cap de setmanes no cobren, malgrat tinguin un nomenament seguit. La borsa de Interins i substituts s’ha de tenir molt en compte. Ja que hi ha més de 80.000 persones fent de docent. Amb un col·lectiu tant gran és molt fàcil tenir baixes constants. Però clar, si la borsa es tracta d’un recurs més, i no veure que són persones que busquen una educació pública de qualitat, fa que l’educació pública empitjori.
És molt fort que la política educativa en l’educació en el lleure la converteixi en educació assistencial , tal com va afirmar la Irene Rigau la setmana passada quan va eliminar la subvenció a l’acollida matinal. L’educació del lleure i l’educació formal han de ser complementari. En cap cas, l’educació del lleure és assistencial. Les Ampes ha d’unir-se als docent perquè les retallades no afecta tant sols als centres sinó totes les activitats relacionades. Un dels elements que tampoc es parlen que en molts centres han perdut mitja hora en el menjador escolar. Provocant que els infants tinguin de menjar més ràpid. I com sempre els educadors en el lleure veuen reduït el seu sou malgrat molt cops pels pares el cost de menjador segueix igual.
Un col·lectiu tant gran ha provocat que molts cops s’han aprofitat del sistema, però hi ha molts o puc dir moltíssim que porten des de el primer dia han lluitat per una educació de qualitat. Que porten molts anys fent feina. I sembla que la LEC vagi perseguir a tots els docents per igual sense descobrir que hi havia molt docents que dia a dia lluitaven per personalitzar l’ensenyament a tots per iguals.
Els projectes d’autonomia que evidentment és una gran idea, però en cap cas, ha de ser una forma que ensenyament la utilitzi per prendre decisions que afronti la comunitat educativa com és l’horari del professorat, les jornades intensives…. Això que sembla molt senzill organitzar-ho des de dalt ha provocat una divisió molt gran entre diferents parts de la comunitat entre pares, docent i administració. Alhora la divisió horària provoca que una mateixa ciutat tingui horaris diferents provocant que l’educació en el lleure hagi provocat una escissió molt difícil per reorganitzar que es farà però empitjorant aquest model complementari.
L’escola concertada també està en guerra provocat perquè malgrat les patronals siguin privades han utilitzat per reduir sous i en la majoria de casos reducció de personal i recursos. Sobretot han utilitzat la retallada ensenyament per reduir les aules acollides malgrat tinguin alt index de immigració alt. La concertada se l’ha fet servir de cavall de batalla segons ha convingut. Retallar-la quan es necessita optimitzar-la quan es pot.
Dit, i fet arribo al final recordant a tots els meus mestres, professors, amics que m’han ensenyat a ser com sóc i que contínuament estant lluitant perquè l’educació del nostre país sigui de qualitat per qualsevol persona. Cal recordar els polítics que no poden fer el que vol, i segons qui governi canviï la llei que hi ha. Cal un gran pacte d’estat que recondueixi l’educació o ensenyament a l’Excel·lencia. Tots cap a Madrid no cal ser presencial ara es pot fer virtual.
