Les fitxes
Fa uns dies que penso cap on va l’educació. Es mirar amb negror pensar que tot està malament, degut a les últimes polítiques del departament i de l’estat espanyol. No cal citar-les i espero i desitjo que les urnes del pròxim novembre castigui profundament els que han destruït totalment la forma d’educar del nostre país. Tal com m’ha comentat un company de feina, amb el tripartit pensàvem que hi hauria canvi, però tal canvi s’ha produït en negatiu.
Sempre el que més m’il·lusiona de la meva feina són els meus companys. La feina que fan, la que s’enduen a casa i ningú veu. Aquella feina que vas avaluant dia a dia per tal de donar el millor suport al teu alumnat. Però en cares a fora no es veu aquesta feina. I és la que fa la majoria de professorat. Pensar com adaptar el material el grup-classe que té.Però clar també s’ha de veure i per això passa el que passa i deixem de fer allò que és més important per…
La fitxa, com més fitxes millor, perquè això es visual. I els pares és el que més valora. Però no és veritat últimament penso que la millor feina amb els meus alumnes és aquella que no es veu. Que es fa amb un debat, amb una xerrada, treballant l’argumentació, els valors, l’escriptura de la paraula. Però clar no hi ha escrit, no hi ha quelcom que demostri que treballis, no hi ha quelcom que ompli carpetes amb fitxes i més fitxes.
És el mateix que la plàstica, molts pares esperen un treball magnífic on els alumnes fan poca cosa ja que la majoria ho fan els docents. Reclamo la llibert d’expressió a partir de l’art de la plàstica del alumnat. Que no importi el que surti sinó el que fa. En el fons els centres docents no són aliens a la societat. Hem de quedar bé. Invito als docents a rebel·lar-se a deixar expressar els alumnes i deixar les fitxes. Invito als pares a veure allò que no és pot veure. A participar amb el seu fill/filla de les activitat que fa i no es veuen. per tal de que l’educació mai hagim de cridar www.soseducacio.org



setembre 27th, 2010 a les 22:22
Avui hem penjat la fotocòpia d’aquest article teu al suro de la sala de mestres de la nostra escola. Reivindiquem un treball d’autonomia i presa de decisions dels infants en lloc de reproduccionisme d’un sistema que s’ha demostrat any rere any i mesura rere mesura que no funciona i que els condueix cap a on hem arribat nosaltres: el desastre absolut. NO A LES FITXES I ALS QUADERNETS!
octubre 13th, 2010 a les 12:50
Gràcies Xavier mira la d’avui.
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/315163.html