Les tecnologies mòbils sempre es prohibeixen i després eduquen.

És curiós que els centres educatius sempre hem anat un pas enrere en incorporació de les Tics, bàsicament les infraestructures, els pressupostos i la connexió a internet ha estat i és una manca en els nostres centres públics.

Encara que no vulguem avui en dia un centre educatiu sense connexió a internet és un centre analfabet. Això també comporta que encara que no vulguem i haurà centres de primera línia i de segona línia. Fixeu-nos que una escola al centre d’una població com a Barcelona tindran el triple de velocitat que un altre lloc de Catalunya.

Però anem més enllà i aquesta és la finalitat del meu post. Com he dit estic fent un curs MOOC de pedagogia mòbil, i evidentment he rescatat coses que fa temps que pensava. Fa 10 anys enrrera opinava que no estàvem educant amb les noves tecnologies que estaven sorgint.

Cito un paràgraf d’aquell post.

El segle 21 hi ha dos societats ben contrastades la societat de la informació vs la societat de consum. Des de la societat de Consum han aconseguit vendre’ns productes consumistes de forma massificada i individualista. El mateix nom Pc ho demostra. Pc=ordinador personal. L’ordinador és personal? La resposta per mi no, però per la societat del consum segurament que Sí perquè el que interessa es tenir un ordinador per cada membre de la persona. La societat de la informació ha de reconvertir aquest elements negatius per tal d’obtenir informació rellevant i clara. Que els permeti no entra a judici amb la següent frase. “Si va bé perquè ho he de canviar”. Alhora convertint les tics de forma cooperativa. 

Els mòbils i les videoconsoles una tecnologia que està amb nosaltres fa més de 10 anys enrrera, les tablets… Quan han entrat als nostres centres no hem tardat en prohibir a partir de reglaments regim interns… I mai hem sabut aprendre aprendre amb aquests recursos.

 

Cal tornar néixer, cal educar i ensenyar amb els estris que apareixen a cada moment. El centre ha d’estar obert aquesta realitat i em d’aprofitar-los. Perquè tot el que és nou motiva. Però el que no podem fer és reconvertir i reproduir les mateixes coses abans a les tablets. Si us dic que existeixen els cuadernets rubio amb App us riuríeu de mi, però la es veritat. En el segle XXI tenim un repte, saber adaptar-nos a la noves tecnologies que estan sorgint. T’atreveixes? En definitiva les Tics primer es prohibeixen i després es descobreixen la seva vessant educativa.

Com a crítica torno a recuperar un vídeo molt significatiu del que no podem fer. És vell, però cal tornar-ho a revisar contínuament per revisar si seguim reproduint l’educació oficial i no prohibida.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de tecnologia mòbil i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.