MARE NOSTRE I LA MARE NOSTRE QUE ENS VA PARIR.

Avui vull parlar de la majoria silenciosa de la nostra cultura catalana, no tant sols pels cristians ni per la politització del PP cap una forma de homogeneïtzar els valors catalans. Quan hom escolta el pare nostre en forma de poesia de Dolors Miquel. Un ens es pot riure però la veritat és casi impossible quedar-se indiferent. L’art no ha de ser excloent en llibertat però si ha de ser respectuós en les formes ideològiqmudoues, religioses o qualsevol tipus….

El laïcisme no ha de ser antires encara que molts cops vulgui ser antireligiós ans el contrari no ha defensar cap ens sinó respectuós en les diferents manifestacions. Recordo fa uns anys amb les caricatures de Mahoma el ressò que va produir. Simplement era un atemptat al respecte envers una religió. Penso i reitero que per mi l’exaltació d’aquesta poesia és una manca de respecte cap a la religió cristiana. Segurament ja que està de moda entendre el laïcisme com ser antireligiós. Quan per entendre la nostra cultura passa per entendre conceptes de cristianisme per saber concebre per exemple el romànic català. Estem parlant d’una nova majoria silenciosa cristiana o no, que veu que s’entén malament el laïcisme i ens carreguem la nostra pròpia cultura. L’exemple el que vaig sentir aquest nadal que es és feia un pessebre sense el naixement, aviat Sant Jordi no el celebrarem perquè és sant i en canvi ens anirem a celebrar altres coses que no formen part de la nostra cultura com el Black Friday. Repectem la nostra pròpia cultura si us plau.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, pedagogia i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.