Benvinguts tots plegats a l’any 2111 per fi els polítics han entès que estan al servei del poble i no al servei d’ells mateixos. Han descobert que no han de d’enviar un taló per correu postal per tal de desemmascarà la societat més debil, ni han d’eliminar el pagament del nadal dels funcionaris pel nadal.
Han descobert que si cobren un xic més que la majoria dels treballadors que treballen al seu país és a dir si cobren 1001 euros poden sobreviure fent mans i mànigues i no els és necessari cobrar més de 3000 euros i si ets president més de 6000 euros al mes. Clar això no comptem les dietes que poden arribar a ser una animalada. Amb això han aconseguir reduir el defícit un 50% i han pogut donar més ajudes a les empreses per tal que puguin contractar més gent fent baixar l’atur. Alhora amb aquesta baixada de sou hem pogut contruir 5 escoles anys eliminant barracons.
Al cap d’un any en analitzar la gestió han descobert una altra cosa que si a sobre eliminen els consells comarcals podran contractar més metges i més infermeres per tal de portar el sistema salut català a l’excelència. Alhora podran reduir les ratios escolars a 15 alumnes per classe i cada classe hi haurà una pissarra digital i unn conjunt d’ordinador perquè els alumnes puguin treballar de forma interactiva.
Però clar no estem a l’any 2111 sinó que estem al 2011 i el que toca es sentir com volen treure la paga del nadal els funcionaris. I en cap cas no veig cap partit polític que digui que doni el seu sou per tal que no es deixin de contractar metges, mestres o infermeres. I mentrestant ells van vivint amb el seu palau que em sembla que no acabin d’entendre que el seu poble comença a tenir gana però això estan canviant i sinó es posen les piles esterem en un moment en que ningú els farà cas. I aviat els desemmascarament.
Temps era temps no fa gaire però ara sembla una eternitat. Ensenyament vetllava pels centres , els seus treballadors i les seves famílies. Però ara mateix aquestes tres parts semblen que no puguin pactar mai. El gran canvi que abans els terços de jornada que el professorat es demanava per cuidar infants passes de cubrir-se a mitja jornada passa a un terç. Així centres tenien més recursos i alhora permetia una major coordinació. Però només es dóna un terç, em pregunto si així realment ensenyament s’ha estalviat diners. Perquè el que comporta la gestió del terços de jornada segurament és més cara que cobrir-ho en mitjes jornades. Però si anem més enllà d’un problema merament econòmic i un augment de recursos de professorat. El pitjor és el professorat que ha d’esperar el seu nomenament. Que no pot agafar una altra feina pendent que se l’anomeni sense poder escollir res. I no pot ni pactar els horaris. Quina feina no es pot escollir els horaris? La resposta és clara ENSENYAMENT. Això comporta un nerviosisme molt gran que recau en pèrdua de qualitat educativa. Cal replantajar-se com ensenyament tracta la seva borsa, que no són recursos sinó persones. Però ara mateix sembla un joc on les peces són les pròpies persones els propis substituts. Els meus companys ahir van denunciar a educació per la vulneració de drets bàsics com el poder tenir temps per poder estar amb els nostres fills. Podeu tenir aquesta denuncia d’ensenyament en aquest enllaç
Parlar de les hipoteques d’entrada em dóna una rampa a tota l’esquena. Sóc un dels esclaus dels bancs. Quan estava en auge vaig arribar a pagar 1400 euros. La porto pagant des de fa 4 anys i mig. Però no vull parlar, sinó reflexionar sobre el tema.Parlar d’hipoteques avui, m’ha sorgit eçal cap degut el nou moviment que està pujant a partir de la plataforma d’afectats de la hipoteca.
Hem de ser realistes que amb la crisis hi hagut molts de desnodaments on els bancs i caixes s’estan aprofitant per fer-se més rics. La llei sempre els empara, i malgrat el banc d’espanya estigui subvencionant-les quan la crisis acabi tornaran a forrar-se perquè els bancs i caixes ara són les immobiliàries més grans d’espanya i podria dir fins i tot e tot el món.
Tinc clar que un ha de saber el que firma i jo segurament em van donar gat per llebre. Crec que abans no s’explicava a que et lligava una hipoteca. Penso i reflexiono que els bancs i caixes no donaven tota la informació.
La crisis es culpa d’ells i de nosaltres. Culpa d’ells per donar-nos crèdit quan possiblement mai podrem pagar, o pagarem fins a la nostra edat de jubilació. Culpa de nosaltres per acceptar-los. Però sobretot culpa de l’estat per mantenir el lloguer igual com una hipoteca. La culpa també és de l’estat per no haver vist abans el que anava a venir. No m’ho crec que no ho sapiguessin abans que nosaltres..Senzillament no m’ho crec.!
També injust que els immigrant tornin les claus del pis i tornin el seu país. Companys que treballen a les Caixes m’ho comenten. Però la veritat em pregunto a tall de reflexió. Si canvies la llei i donant la clau s’acabés el deute. Segurament el que provocaria això és la mort definitiva dels bancs i caixes. Benvinguts al Rèquiem dels bancs i caixes.
Com sabeu en els últims mesos ha aparegut un borrador sobre el nou accés a la funció docent. Em sorprèn que ja hi hagi acadèmies que tinguin el nou temari que no existeix i em sorprèn que la fase de pràctiques ja existeix i que ara es farà d’una altra manera ens comparen amb el Mir dels metges. Anem ordenar un xic la informació que tenim ara i es partint del document base que tenen tots els sindicats i que les acadèmies de preparació d’oposicions ho fan servir per desinformar la gent. Estem davant d’un model que deixa d’afavorir les persones que han treballat, eliminant el famós informe actual i per últim reduint la puntuació de fase de concurs de 0,75 per any treballat a 0,3 punts per any treballat. Tot el que diré és a partir del borrador que fa mesos que es coneix i no és definitiu.
En el Borrador diu que consta la fase d’oposició de la següent forma: La fase d’oposició constarà de dos proves:
1.-Primera prova:Part A: a)Desevolupament d’un tema del temari.
b)Respondre 5 de les 7 qüestions d’altres temes del temaris però només petites preguntes. D’aquí ve que hi haurà temaris nous. On els temes es deglosaran a partir de petits subtemes que seran el que preguntaran aquí. Guanyem claretat amb els temes, però perdem subjectivitat de desenvolupament del tema.
Part B)Un cas pràctic. Ja existia antiguament abans de les opos actuals.
Aquesta primera prova es valorà de 0 a 10 punts i serà una mitja entre la part A I B. Per poder fer la mitjana cada prova s’ha d’obtenir 4 punts. Per superar-la que la mitja sigui 5 punts.
2.-Prova:Es tracta d’explicar una unitat didàctica. On el borrador diu que podem portar qualsevol document o estris necessari(ordinador, projector….). La pregunta que em faig és que aquelles persones que tenen projector tindran avantatge que els altres.
Aquesta prova es valorarà del 1 al 10. I per poder seguir hauràs tenir un 5 la mitja de concurs.
Després hi ha la típica fase de concurs. On el que destaco és la reducció de punts per cada any treballat que passa de 0,7 a 0,3.
L’interessant ve ara. Que la fase de pràctiques hi ha dos maneres de passar-les:
1.-Tenir un any escolar complet d’experiència en una escolar. Si demana la persona interessada serà excent de la fase de pràctiques. Però tindrà a anar un examen final que és l’exposició o memòria d’un curs escolar.
2.-Fase de pràctiques només es treballarà 50% i la resta per fer un projecte d’innovació escolar. I també apareix la prova final d’exposició d’una unitat didàctica. Particularment penso que 50% és molt poc i col·locaria un 75%.
Aquest any treballo al ceip Cassià costal de Girona. Col•legi que està al costat de la via. Alhora el meu fill va a la llar d’infants de Coloraines de Fornells de la selva que es troba al costat de la via de tren també. Ara imagineu-vos la situació quan passa el tren, amb el soroll de la locomotora a tot gas!!!!
Com podem demanar als infants concentració quan la construcció de centres ve delimitada pels espais municipals que tenim? La contaminació acústica d’aquestes escoles que estan a les vies són moltes altes. Segurament a Catalunya en hi ha moltes que tenen la mateixa problemàtica o semblants.
Més d’una vegada estava explicant a classe i de cop i volta passa al tren i tinc que parar la classe fins que passi tot el tren. Si contés els minuts que perdem en deixar passar al tren al llarg del dia són més de 20 minuts que perdem.
Clar em direu que tanqui les finestres. Però amb la calor que ha fet aquests dies, i la construcció de l’edifici que no estan insonoritzat no soluciona res tancar les finestres… Estaria bé tenir aire acondicionat a les classe, però estic segur que molta gent es queixaria. Però clar tot això comporta que durant el curs potser perdem una setmana de classe. No creieu que la contaminació acústica s’hauria d’intentar solucionar els centres escolars? Sense comptar amb la calor que molts cops hi ha a les aules que al juny tranquilament poden arribar a 33 graus com poden els alumnes concentrar-nos amb aquestes temperatures.? Alguna solució hauríem pensar perquè amb l’educació dels nostres joves no es pot jugar.
La nostra estimada llengua atacada constantment ha fet que es dilueixi altres temes educatius importants. Un d’ells l’horari escolar, portem anys que parlem molt d’autonomia de centre, on cada centre es gestiona per ell mateix per intentar ser autosuficient. Però la veritat és que els interessos dels pares, mestres o profesors i ajuntaments poden ser molt diferent. Els consensos són realment molt difícils. Cada u tira pel seu costat ja que tenen necessitats molts diferents. El cas dels pares intentar aconseguir el màxim d’hores possibles als centres vigilats pels mestres i professors, perquè d’aquesta forma s’estalvien diners. Malgrat el consell escolar demani constantment que s’ha de pensar amb els alumnes i elaborar mesures pedagògiques alhora de la veritat s’intenta que els alumnes facin la majoria d’hores possibless.
El professorat ho té clar, vol sortir com més aviat millor, és evidentment però te clar, que les tardes dos hores semblen si em permeteu la paraula guarderia. L’alumnat té problemes molt grans de concentració, i no s’acaben aprofitant les sessions com hauria de ser. Sí, jo sóc un defensor de fer una hora i mitja a la tarda, perquè estic segur que la concentració de l’alumnat augmentarà.
Però hi ha un altre ens afectats que són l’administració i l’ajuntament el fet que ara una mateixa població tingui horaris diferents, uns acaben a les 16 d’altres a les 1630 i d’altres a les 17 pot provocar que treballadors de l’ajuntament que facin les mateixes funcions tinguin horaris diferents. I l’organització de les activitats complementàries siguin de difícil organització en el mateix poble,
Hi ha coses que ha de venir marcades de l’administració educativa com és l’horari i el calendari escolar. No es pot passar els centres per tal que debateixin temes com l’horari que faran, si fan jornada intensiva o els dies que fan de festa…. Hi ha d’haver un ens que no faci discutir innecessàriament la comunitat educativa. I evidentment el que no ha pensat ningú és com els afecten als monitors de lleure i menjadors escolars. Com sempre són els últims de la comunitat educativa i qui fan la funció social important.
He trobat per internet les reflexions de Joan Teixidor on ens diu que la conciliació horari de la sisena hora era una cortina fum. Em sembla molt interessant el que té publicat.
Ja porto molts anys treballant per l’educació i aquest any no serà diferent. Però començo una nova etapa que inicio amb molta il·lusió i ganes. Penso que tothom hi hauria de passar. Aquest any faré mitja jornada com a permanent de la Fete-UGT. Quan algú em pregunta perquè existeixen els sindicats els hi dic el mateix. Es provocat perquè l’administració no sap transmetre la informació als seus treballadors i s’han d’enterar per la premsa les seves decisions sense parlar amb els seus treballadors i conèixer la seva problemàtica. Sembla que la Fete-UGt comenci un canvi ja que canviem de domini ara ens podrem trobar a www.ugteducacio.cat
Penso que tothom hauria d’estar a un sindicat perquè és la única forma per denunciar, negociar, amb l’administració. Si em permeteu la comparació és com si una persona volgués governar i no té cap partit polític. Les normes estant clares i som els sindicats qui hem de negociar i defensar els drets i la política educativa. En el fons som els teus representants, però sé que la mala utilització d’alguns membres dels sindicats que han utilitzat la seva permanència per no fer res han fet molt de mal. Jo tinc clara una cosa que tot període com el que començo ha de tenir data caducitat, i així en el pròxim congrés de la Fete-UGT lluitaré perquè sigui així. Portar més de 10 anys com a permanent perds la realitat escolar. Igualment com els partits polítics. Veure gent que s’ha dedicat a la política més de 20 anys donen por ja que no coneix la realitat. Ara que conegueu que el meu bloc sempre serà la meva opinió i en cap cas ha de ser la mateixa que la fete-ugt.
I anant a la política. Ja fa temps que la política educativa m’agrada. I fa molt de temps que critico les formes de fer del departament d’educació o d’ensenyament. Perquè no tenim clar ni el nom que li hem de posar.
Tenia esperances que amb Cdc les coses tornessin al seu lloc i col·locarien la seriositat que li pertocaria ja que ens estem jugant el futur dels nostres nens, joves i de la nostra pròpia formació.Però els fets em fan pensar que no ha estat així, La Irene Rigau va començar a governar de forma imprecisa i sense que ningú tingués clar res. Semblava que hi regnava una anarquia, semblava que no tenia governant i ens comprometia als centres a decidir enfront pares, mestres i ajuntament. Ara es fa jornada contínua ara no!!! Ara no es fa setmana blanca ara si!!! Total que al final no hi ha hagut unificació i al final els centres han fet el que han volgut si les ampes i el claustre es posaven d’acord. La veritat es que coneixent la Irene Rigau no m’esperava això. I m’agradaria poder entrevistar-me amb ella per saber les seves raons. Però el fet d’ampliar una hora activa de congelar les jubilacions, la no publicació de Fas no m’ha semblat correcte. La retallada que anem rebent el personal docent provoca molta inestabilitat educativa.
En definitiva lluitaré per tu, per mobilitzar, per dinamitzar, per defensar els teus drets, però tu sigues responsable del teu lloc de treball. Em poso al final a disposició de tots vosaltres ja amb el mai i el telèfon corporatiu.
L’educació torna a estar de moda, però aquest cop no per millorar-la sinó per polititzar-la. Això és un retorn a les èpoques anteriors on es deia que per controlar un país s’ha de controlar l’educació. El 20 de novembre tots sabem que guanyarà el PP, i el que estan fent és com sempre maltractar Catalunya com mai ho han fet fins ara. Jo sóc del que pensa que guanyi, que posin canya, perquè el que crearà a Catalunya és un model de rebèldia cap a l’estat espanyol provocant l’independència de Catalunya. Sinó ens volen que ens ho diguin, i no cal que ens maltractin serem pacífics i marxarem.
Com a mestre no penso deixar d’ensenyar ni català, ni castellà, ni anglès i si puc ensenyaria dos llengües més, perquè a partir de la llengua podem conèixer el món. El que està en debat no és la llengua sinó com hem estat donant un servei d’educació en qualitat en els últims 33 anys l’educació.
La llengua vehicular ha de ser el de la terra, i estic segur i sé que hi ha escoles a Catalunya que la llengua vehicular és el castellà i d’altres sé que és l’anglès. I que importa, el que importa és que els nostres alumnes acabin la secundaria coneguent el màxim de llengües possibles.
Foto del 5 de setembre concentració contra el TCC
Aquesta foto la vaig fer ahir a la concentració de Girona #somescola
Més malament no podem començar. El dia 31 Agost van haver els primers nomenaments on ja es va veure un altre cop que els serveis informàtics de la generalitat van tornar anar com el “cul” permeteu-me dir aquesta paraules. Els fets han estat pitjor segurament que altres anys, sense tampoc conèixer si han estat legals. Per aquests motius:
1.-D’entrada apareix un col·lectiu 0 que no apareix a cap normativa actual i que passava per davant de molts companys que portaven anys treballant.
2.-Gent que no va poder imprimir la credencial per haver-se bloquejat “l’aplicatiu” i es van trobar fora de la borsa del treball, tinguent de reclamar el dia següent.
3.-Gent que l’aplicatiu quan imprimia la credencial els hi sortia el nom d’una altra persona.
4.-Finalment és el funcionament de l’aplicatiu que no dóna la major nombre de temps del nomenament sinó dóna per preferència de població. Això comporta que gent per exemple que volia girona en primer lloc, se li adjudica però al cap de tres mesos se li acaba el nomenament. I altres persones amb números més darrera se li dóna a un poble del costat a jornada completa tot l’any. Trobo que aquestes injustícies creen molta discòrdia a la borsa de treball. Possiblement s’ha passat a la subhasta humana a la virtual.
En el grup Facebook que vaig crear l’any passat podeu trobar la discòrdia que va crear els primers nomenaments del dia 31 agost. També per qualsevol cosa us podeu apuntar al facebook.
