La crisis dels mestres d’ educació especial.

Abans d’escriure voldria deixar clar un tema, en cap cas aquest bloc vol ser un lloc científic sinó un lloc per entaular debat. Evidentment per fer-ho ha d’estar fonamentat per això més que mai recorro a les investigacions i a mètodes qualitatius per demostrar el que vaig dient. El següent post està escrit per mi, però molts mestres d’educació especial m’han ajudat a recercar idees. Altres fonts és un estudi científic, un article revista de guix (Sánchez,O,Navas,M Carrera,J(2018) Docència Compartida a l’aula: Reptes i possibilitats), El llibre de la fundació Jaume Bofill amb el títol: Junts a l’aula? Present i futur del model d’educació comprensiva a Catalunya(Aymerich, R, Lluró,J, Roca,E(2011),  més altres fonts que he anat llegit per tal d’anar fonamentant el que vull escriure.

              La meva idea quan vaig voler escriure aquest post, partia d’una hipòtesis la qual és que les funcions del mestre d’educació especial estaven en un moment de crisis, les funcions estaven mutant cap a un altre model. Un preàmbul, abans d’entrar al tema en qüestió, la nomenclatura ,mestre d’educació especial,  malgrat ja fa més de 20 anys que es diu així, encara s’utilitza mestre d’educació terapèutica, aquesta nomenclatura sorgeix d’abans de la LOGSE, però es poden trobar en materials actuals com per exemple en el Institut Obert de Catalunya en els continguts de didàctica de l’educació Infantil parlant del decret d’inclusió del 2017, quan el decret evidentment no parla d’aquesta etiqueta, es refereix al mestre d’educació especial. Necessitem de les etiquetes per tal d’entendre millor el que estem definint, segurament ara els mestres d’educació especial(a partir d’ara MEE)estan en procés de tornar a canviar el nom. No hi haurà una educació inclusiva fins que els M.E.E tingui el nom adequat. Ja que aquest tampoc ho és, no creieu que tots els nens són especials?

              L’estudi científic linkat adalt(Puigdellvol,I, Soledat, D,Rojjas,2017) amb una part del títol ja ens indica que tenim un problema de terminologia us ho tradueixo:

“El rol del mestre de suport i atenció a la diversitat”

Has de llegir l’inici del treball d’investigació per veure que ès parlant dels MEE. Ara ja podem dir que tenim tres noms per intentar dir el mateix: mestre de pedagogia terapèutica, mestre de suport i atenció a la diversitat. En definitiva l’article converteix els MEE en mestres de suport per atendre la diversitat. Un dels element que més  m’ha sobtat és que cita la literatura inclusiva i el model canadenc  que van desenvolupar els anys 90 (Porter, G. L., Richler, D., & G. Allan Roeher Institute. (1991). Changing Canadian schools: Perspectives on disability and inclusion. North York, Ont: The Roeher Institute.) on apareix una quarta nomenclatura per anomenar els M.E.E que és els mestres de mètodes i recursos. L’article d’investigació defensa que l’educació catalana està tendint al model inclusiu, però de forma insconscient basat en el model canadenc provocant un canvi de la terminologia i les funcions del MEE cap a la terminologia dels nòrdics en convertir el MEE en Mestres de mètodes i recursos.

              Té tot el sentit en un model inclusiu convertir els MEE en mestres de mètodes i recursos, amb objectiu que dintre l’aula ordinària es treballi de forma competencial i atenta a la diversitat per tal de que s’atengui de forma equitativa a tothom. El llibre junts  a l’aula mostra també que el MEE ha de canviar les seves funcions, alhora mostra que en els sistema educatiu té una sèrie de dificultats per arribar a ser un sistema educatiu com la rigidesa dels horaris o d’una cultura de l’avaluació molt uniformitzadora i molt poc diversificada…. Defensa també que el MEE estigui a dintre l’aula com a mètode estratègic més equitatiu.

Font desconeguda

Hem demostrat que el model més equitatiu i més inclusiu és que el MEE no faci docència als alumnes en petits grups sinó dintre a l’aula amb dos tutors(Evidentment en mesures més intensives caldrà fer petits grups). Però alhora la veritat ens trobem situacions conflictives demostrant que els centres escolars no saben com enquibir els MEE en aquest nou model inclusiu:

              1.-MEE s’acaben convertint únicament en generadors de documentació administrativa pels alumnes NESE(antic NEE, Necessitats específiques de suport educatiu). Evidentment és necessari però no és la feina més important.

              2.-Són els primers en substituir un mestre quan està malalt. Si es dones la importància que té a l’educació inclusiva serien els últims.

              3.-S’acaben convertint en mestres subordinats, l’altre mestre lidera i explica el MEE el que ha de fer. En definitiva no hi ha una docència compartida sinó supeditada a l’altre docent. Cal trobar temps per que quan s’utilitzi la estratègia metodològica dos mestres a l’aula sigui docència compartida. No cal que sigui només el MEE que estigui dintre l’aula alguns cops són altres docents que estan subordinats. Cal utilitzar la metodologia de dos docents a l’aula de forma compartida.

Malgrat que les funcions semblen que estiguin molt clares. del que hauria de ser:

1.-Un 60% del temps dedicat hauria d’estar dintre les aules amb una docència compartida.

2.-Un 30% destinar mesures més intensives a grups reduïts per les necessitats educatives de cert alumnat que ho necessiti.

3.- El 10% restant hauria de ser per planificar, supervisar, coordinar amb totes les relacions de la comunitat educativa.

Ens trobem que estem molt lluny de l’escola inclusiva perquè ens maquen recursos, però evidentment ho hem d’intentar perquè l’educació Catalunya ha de ser una gran estructura de país. He estat reflexionant molt del tema, no he pogut reflectir tot el que volia dir perquè m’estava allargant molt, però una mesura que ajudaria molt és tornar a reduir una hora lectiva. On aquesta hora lectiva sigui obligatòria en tots els centres per coordinar-se per tal que la docència sigui compartida.

Cal també definir quines funcions ha de tenir el MEE, no pot passar a ser un mestre de suport, però defenso molt aquest canvi de terminologia per mestre de mètodes i recursos(MeMeR). Caminem tots junts per tal que la inclusió sigui efectiva.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a La crisis dels mestres d’ educació especial.

Posem les Tics en el centre d’aprenentatge

En l’últim post plantejava que el curs no està acabat. També deia que estava d’acord amb el que deia el conseller d’educació i en l’únic punt que destacava és que no parlava mai dels docents. Porto uns dies pensant que aquest temps de confinament és un bon moment per aplicar com mai les TICS en processos d’ensenyament d’aprenentatge, em vaig trobar amb aquest  article del diari de l’educació on es titula “socors, aquest ordinador i jo no ens portem bé!” escrita per l’Azucena Váquez. Em va fer pensar que  aquests confinament és una oportunitat per aplicar les tics en una aula virtual ja que  actualment els centres escolars físicament estan tancats, encara que  després de setmana santa tornarem a obrir de forma virtual, s’ha de veure com una oportunitat per de crear processos d’ensenyament i aprenentatge on el focus sigui el propi alumnat.

En primer terme, per fer-ho cal veure que no podem permetre que perdem aquesta oportunitat per aplicar correctament les TIC i les Tac.  Tornant a un mateix ensenyament tradicional a través d’una plataforma que diem E-learning. No crec que sigui difícil tornar al ensenyament tradicional en un entorn virtual,  un exemple d’ensenyament tradicional podria ser en aquest cas que un docent simplement pengi les activitats i l’alumne a casa se les imprimeixi com pugui per fer-les. Però és evident que el camí cap a eLearning no és això. SI l’alumne és el centre, els docents han de interactuar amb ells per tal que hi hagi una formació virual, alhora que permeti la connectivat entre tot l’alumnat.  

Ara mateix ja no podem permetre tal com diu Azucena(2020) veure les tecnologia com una amenaça en les practiques educatives tradicionals. Estem confinats hem d’utilitzar la tecnologia sí o sí. Tal com vaig dir el 2013 el problema no és utilitzar les Tics sinó com les utilitzem.

Continua llegint
Publicat dins de General | Comentaris tancats a Posem les Tics en el centre d’aprenentatge

El curs escolar està acabat? El curs està perdut?

Segurament, aquest post em sortirà molt llarg perquè a mesura que l’anava preparant m’arribava més informació rellevant del que volia tractar.

La meva resposta a les dos preguntes de l’article és que el curs segueix de forma diferent i no està perdut. Per defensar-ho en primer lloc us ho faré matemàticament:  El curs amb els alumnes va començar el 12 de setembre i l’últim dia lectiu abans de confinar-nos va ser el 12 de març. Si fem càlculs això representa 6 mesos exactes.

Editat a partir d’aquest link.

Del 12 de març al 19 de juny últim dia lectiu de classe són tres mesos i 7 dies. Si tenim en compte que entremig hi ha la setmana santa i al juny gairebé tota la jornada es fa amb reducció podem comptabilitzar tres mesos i un xic menys si calgués. Ara una simple regla de tres ens donarà la xifra de 66,66 que ho podem arrodonir a un 70% (ja que hi ha contínua i festes pel mig), és adir s’ha fet classe aquest percentatge. Això seria en un centre escolar, però alguns cursos al juny ja no és lectiu per tant potser que hagin fet ¾ parts del curs tal com diu el Sr Josep Bargalló en el vídeo que us mostro en el post. En definitiva hem d’afirmar que el curs no està perdut.

En segon terme, en cap cas el curs està acabat, els docent seguint les directrius del departament i de les direccions dels centres estem acompanyant a l’alumnat amb les seves tasques.

El que sí és evident que el món està canviant pel coronavirus i l’educació també.  El vídeo del conseller d’educació del govern que us mostro ara, demostra que és com diu ell un curs diferent. Segurament per primer cop puc dir que estic d’acord amb tot el diu un conseller d’educació.

Continua llegint
Publicat dins de General, política, sistema educatiu | Etiquetat com a , , , , | 1 comentari

Igualtat o Equitat o Justícia en Educació.

Avui en dia es parla constantment d’equitat, igualtat i fins i tot de justícia, es parla de forma sinònima malgrat siguin conceptes totalment diferents. Una imatge val més que mil paraules:

Font: https://twitter.com/ElenaSintes/status/920689371627614208/photo/1

A nivell teòric volem que l’educació sigui igualitària per a tothom, l’aplicació del nivell teòric és la equitat, però si volem que sigui just és quan eliminem la barreres tecnològiques. Posem un exemple per entendre-ho.

No és cap secret, que volem que l’educació sigui equitativa per a tothom, és una qüestió de justícia. Que no tothom té la mateixa forma d’accés a internet i a les font d’informació és cert. I cal de forma equitativa intentar solucionar-ho. Un exemple pràctic que ho estem vivint amb el coronavirus. Sabem que hi ha alumnat que no tenen connexió a internet, per tant no hi ha un ensenyament igual per tothom, hem d’aconseguir que l’ensenyament sigui igual per a tothom per això a València l’administració educativa ha donat un miler de tauletes electròniques a alumnes sense recursos.  Ara ens podem plantejar quin tipus de solució ha estat? Per fer-ho ens hem de preguntar, si aquests alumnes tindran la mateixa connexió que l’alumnat que té la fibra òptica, la resposta és clara, no és el mateix treballar amb un ordinador amb fibra òptica que una tauleta connectada amb 4G. La solució potser és equitativa, però seguim tenint barreres tecnològiques. Per tal de solucionar-ho hauríem de declarar el internet com un dret universal, i no ens hem de vanagloriar que tenim molta fibra òptica sinó que tothom hauria de tenir-ne és una qüestió de justícia.

En definitiva malgrat el departament d’ensenyament intenti solucionar la desigualtat d’accés a internet a partir de donant mòbils o tauletes, ho aconseguiran per ser més equitatiu però no ho aconseguiran totalment. Per eliminar totes les barreres tecnològiques hauria d’haver fibra òptica gratuïta o subvencionada per a tothom. Ho impulsem?

Publicat dins de General, política, tecnologia mòbil, Tics | Comentaris tancats a Igualtat o Equitat o Justícia en Educació.

No cal ser realista, cal donar esperança per superar el coronavirus.

És molt dolorós llegir pel twitter o pels mitjans de comunicació la dificultat en fer el dol en aquests dies tant amargs. Evidentíssim que entristeix a tothom,  tanmateix, m’agradaria llegir testimonis de persones que han pogut recuperar-se del coronavirus.

El lema d’aquesta pandèmia sens dubte ha estat “tot anirà bé”,  però malgrat és evident que la gent envia aquest eslògan. Els mitjans de comunicació no és el què ressalten, per això avui m’he fet una pregunta llegint els diaris. Són més important els morts o els què s’estan recuperant? Possiblement posar una balança aquestes dos qüestions és molt difícil ja que estem jugant amb sentiments de la gent. Però fixem-nos que quan llegim les notícies ens donem compte que donem molta importància a la quantitat de morts i a la quantitat de contagiats, en canvi, cap importància a les persones recuperades.

Les dades mostren que hi ha moltes persones que han superat el coronavirus i crec fermament que aquest és el missatge que haurien de fomentar la societat  i els mitjans de comunicació. És aquest la notícia que hauríem de veure més, la gent que està superant la malaltia, però en aquests moments són els grans oblidats. Segurament tindríem més esperança si ens fixéssim més amb la quantitat de persones que s’han recuperat

Ens en sortirem. Comencem a veure els casos que s’han recuperat. I no tanta estadística, ni corba de contagis, ni tant de recompte de morts…No cal ser realista, cal donar esperança. Ens en sortirem del Coronavirus.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a No cal ser realista, cal donar esperança per superar el coronavirus.

El món canvia pel coronavirus i l’educació també haurà de canviar.

És evident que el #coronavirus ens ha demostrat que no estem preparats per una pandèmia, i el concepte confinar quan tornem els centres escolars ja no ens l’agafarem tant de broma com estaven fent amb els simulacres d’incendi. Estem en temps molt difícils per tots, segurament tornarem a una crisis econòmica, però també i això rau la importància és comença a parlar de canvis de models de treball.

Font de l’imatge  amb un article sobre canvis econòmics.

És evident que moltes empreses per treballar estan tendint cap a models de teletreballs, la quantitat de videoconferències que la gent relata que s’està fent demostra que canvia la nostra forma de fer. Possiblement després del confinament haurem de fer un reset del món, des del punt de vista econòmic, des d’un punt de vista educatiu i des del punt de vista social. La pandèmia ens està fent plantejar la forma en què vivim.

També aquest món del confinament ha vist que tenim problemes de connexió. No tothom té accés internet de la mateixa manera. No tothom pot fer classe a una plataforma educativa. Amb això estic d’acord amb el govern català que cal buscar una forma universal on-line per accedir a l’avaluació educativa en el proper trimestre. Cal seguir demanant a l’ajuntament, al govern, a les empreses de comunicacions que cal que tot arreu hi hagi fibra òptica per tal que tothom pugui tenir accés de la mateix forma. Internet ha de ser un dret universal.

El món virtual, el món d’internet fa por, o això semblava perquè durant molt de temps moltes tasques no es feien on-line perquè creien que no podia ser el mateix. Només cal veure la gran discussió que hi ha en permetre si la UOC pugui fer magisteri On-line.  Un altre exemple són les xerrades d’internet segura, que molts cops tendeixen a criminalitzar la xarxa i no exaltar les seves virtuts. En fa assabentar-nos que potser ara és un moment de fer reset i de plantejar-nos una nova forma d’educar, de fer i no només en el món de l’educació sinó en tots els sectors. Si ens fixem, els mestres i professors confinats estem constantment preparant activitats pels nostres alumne per no perdre el contacte. Altres companys em comentaven que ara treballen més que abans, és evident que preparar feina on-line demana aprenentatge, demana que has de preparar un material que has de fer entendre sense els teus gestos corporals. És una nova forma de fer. En definitiva el confinament ens farà entendre una nova manera de treballar. Això ens permetrà quan tornem a l’ensenyament presencial, adaptar millor el nostre material quan tinguem un alumne malalt, o preparar altres activitats on-line que ara per ara no fèiem.

Em pregunto després de tot el que estem aprenent la societat amb el confinament ho sabrem reflectir després? Sorgirà una nova forma de fer o mantindrem el sistema com ara? Segur que ens en sortirem…. Però evolucionarem com a societat?

 

Publicat dins de General, pedagogia | Etiquetat com a , , | 1 comentari

El dia de reflexió

Ara fa molt de temps que no escric, la veritat un dels motius eren la quantitat d’emocions que corrien en el meu cos que podia provocar que escrigués coses que no pertocaven. Tampoc ajuden que gent del voltant et digui no escriguis perquè et pots jugar la feina, aquesta frase ha fet que torni a pensar a escriure. Què ha passat? Per defensar unes simples idees ara no puc escriure….

Ara per ser mestre faci el que faci estic adoctrinant? Dóna sensació que hem retornat a les èpoques del llarg de la història en que dir les pròpies idees t’enviaven a la foguera, d’aquí ve el que diem tradicionalment la cacera de bruixes, potser ara simplement passa però d’una altra forma… Enviar-los a la presó de forma indefinida sense tenir cap sentència, o castigar-los amb una multa per arruïnar-los la vida i que no puguin alçar mai més al cap.

Difícilment es podrà oblidar el dia 1 d’octubre, tot el poble té amics, familiars, companys, coneguts que va rebre el que diem tradicionalment cops de pal, mentre alguns ho han volgut negar la comunitat internacional ho han vist, mentre uns amaguen i diuen que és un secret d’estat saber quin és el cost de tota la intervenció, i el lloguer d’un vaixell de Piolín; sabem que si ho amaguen fa, el que diem tradicionalment, fa molta i molta pudor. El que s’ha vist és un poble amb les mans aixecades, i uns policies estovant a la gent per exercir el seu vot. Això mai ho oblidarem, i dóna per allargar una estrofa més als segadors….

Les imatges valen més que 1000 paraules. Els dies després no van ajudar molt, els dies d’aturada els sindicats majoritaris gairebé no van donar suport a l’aturada i el dia abans de decretar d’aixecar la declaració de la independència alguns van dir traïdor o Judes al nostre president. Alguns no estaven a l’alçada i en tot moment en Puigdemont i el PDeCAT van estar al costat i servei de la independència, però encara hi havien alguns que ho desconfiaven. D’altres rebutjaven i no entenien que el nostre president i el seu govern estava portant a terme les seves promeses electorals que van prometre en el seu dia i no vam canviar cap coma.

Estem a punt d’arribar el dia de reflexió i ràpidament he tingut de revisar aquest post, per dir les coses diplomàticament però dir-ho clarament. Aquestes eleccions no són normals encara que diguin alguns que ara sí es pot votar, no ho són perquè tenim dos caps presidencials, un exiliat i l’altre a la presó. No és normal que tinguem quatre persones empresonades, que una d’elles, el conseller Forn porta més dies a la presó que al govern de la Generalitat. No hi ha dret que des de la presó tinguin de fer comunicats, qui diria ara fa 10 anys que en un procés democràtic tindríem candidats a la presó? I d’altres exiliats per només aplicar el seu programa electoral.

Candidats exiliats, multes, caces de bruixes, adoctrinar, webs tancades, groc prohibit, no estem davant d’unes eleccions normals, que no ens enganyin. Cal sortir a votar, perquè no puguin dir que tenim por. Cal seguir amb aquesta lluita amb la nostra única arma, o sigui el vot. Si no el que trobarem serà una espanyolització de les escoles, un prejudici cap a la cultura catalana i un boicot al canvi.

Dit i fet per mi no entendria el món que el proper dia 21 octubre no sortís com a president, el president legítim Puigdemont a través de la seva candidatura de Junts per Catalunya. La veritat és que més d’una vegada hagués volgut parlar amb ell, enviar-li un correu, però les emocions m’han fet entendre que era millor esperar i quan tot estigui guanyat parlar-li en calma i agrair tot el que ha fet pel poble de Catalunya, possiblement li compartiré aquest post en senyal d’agraïment, però el que tinc clar és que tots els catalans li hem d’agrair anant a votar, per tal que el procés pugui continuar. El món no entendria un altre president.

Publicat dins de política | Comentaris tancats a El dia de reflexió

EL Dret de Votar hauria de ser el valor més important d’un poble

Que en el segle XXI tinguem problemes per votar és que segurament el concepte d’estat que es va formar al segle XV hagi quedat obsolet i possiblement hàgim de tendir cap amodels més inclusius i més democràtics.
L’Estatus Quo s’hauria d’adaptar al nous temps, sense tenir que perdre la nostra
identitat, cultura, llengua… És increïble que anar a penjar un cartell de propaganda per

esmorzar amb Jordi Turull a Amer

propiciar un referèndum pugui estar perseguit judicialment. Em recorden a èpoques
dictatorials, èpoques en que el dret d’associació estaven prohibides…
El comunisme poc a poc ha anat desapareixent, ja que es convertien en capitalisme
d’estat que acabaven sent dictatorials. Possiblement és el que està passant amb les
democràcies representatives, democràcies que han fet que el polítics estiguin cada vegada
més allunyats del poble. Cal revisar les formes de fer i de votar per tal que el dret d’exercir el
vot sigui un valor suprem i no perseguit com ara.
Davant de tot això, és evident que defenso el dret lliure de votar que els nostres
avantpassats han lluitat per aconseguir-ho, per tant lluitaré perquè al meu poble és pugui
votar amb normalitat. Dissabte passat és va inaugurar la campanya a Amer, va ser un honor
que l’alcaldessa em demanés presentar l’acte, però les paraules del Sr Jordi Turull ho diuen clar, molta gent estarà mirant el que passa a Amer.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a EL Dret de Votar hauria de ser el valor més important d’un poble

EL poble d’Amer un llegat mil·lenari

EL poble d’Amer un llegat mil·lenari

Possiblement molt del poble no sap quins són els seu orígens, la història durant molt de temps no ha estat situat on havia de ser-hi. Però uns actes com s’han feta aquests dos dies l’administració pública els hauria de promoure i fer-ne un d’anualment.

Vaig poder participar gairebé en tots els actes, i vaig sentir les diferents xerrades sobre el poble d’Amer. Els vilatans haurien d’estar orgullosos del nostre llegat, molt pocs pobles poden dir que tenen tant documentació d’un poble com Amer.

Evidentment he de felicitar els regidor D’ERC i del PDCAT perquè no han parat de treballar perquè acte és pugui fer, donant suport al cercle d’estudis de la Selva. Felicitats ajuntament, i desitjo que el cercle d’estudis de la Selva ens faci una altra proposta magnífica com la que ens van fer el dissabte passat.

Per mostrar aquest llegat m’ha semblat que s’havia de fer públic per això ho he penjat al meu canal de Youtube aquí ho teniu.




Em falta una xerrada espero demà penjar-la.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a EL poble d’Amer un llegat mil·lenari

Amerencs pel Sí i Acte de fundació del monestir d’Amer.

Avui Amer ha d’estar content i engalanat per dos fets important. El primer de tots és evident, per fi tenim pregunta i dia de referèndum. El dia 1 d’octubre del 2017 estem cridats per respondre a la pregunta:

No ha estat fàcil arribar aquí, però s’ha arribat amb un consens de totes les forces nacionalistes del nostre país. Això possiblement mai havia passat. Un dels meus hobbys són els MMORPG em permet tenir contacte amb diferent gent d’arreu d’Espanya. El que m’ha fet adonar és que no ens entenen. No entenen perquè aquest desig i anhel per ser independents. Al final de tot he arribat a la conclusió que és impossible negociar amb Espanya perquè no entenen res. No es pot negociar, perquè pensen que Catalunya és només un terreny i que les persones no importen. Davant d’aquest fet he arribat a la conclusió que només hi ha un camí: la declaració unilateral de la independència en el cas que guanyi el Sí.

El Sí guanyarà provocat per les mateixes polítiques del bipartidisme espanyol que fa que persones que normalment eren unionistes ara veuen que la única solució és separar-se d’Espanya.

El segon fet important pel nostre poble és l’acte que ha tingut lloc aquest matí. Tot i que es feia a la 1 del migdia d’un divendres a l’acte ha assistit un nombre gran de gent. L’acte consistia en la presentació d’un document on el nét de Carlemany va signar conforma el monestir d’Amer estava protegit pel rei. Això demostra un passat immemorial que demostra l’abast cultural del nostre poble. Un poble sense cultural és un poble mort. S’ha presentat acompanyat d’un estudi que és bastant interessant, us recomano que aneu a l’ajuntament a veure aquest estudi, on trobareu un díptic.

Però encara hi ha més. Afirmo i reafirmo que un poble sense cultura és mort i per tant s’ha d’anar revitalitzant els pobles per descobrir el seu llegat cultural. Per això la proposta de demà ha de ser molt benvinguda pels vilatants d’Amer. És important entendre com s’ha anat configurant el poble. Per tot això felicito a l’ajuntament per aquest acte cultural. I desitjo que no acabi aquí i segueixin amb altres actes.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Amerencs pel Sí i Acte de fundació del monestir d’Amer.