La crisis dels mestres d’ educació especial.

Spread the love

Abans d’escriure voldria deixar clar un tema, en cap cas aquest bloc vol ser un lloc científic sinó un lloc per entaular debat. Evidentment per fer-ho ha d’estar fonamentat per això més que mai recorro a les investigacions i a mètodes qualitatius per demostrar el que vaig dient. El següent post està escrit per mi, però molts mestres d’educació especial m’han ajudat a recercar idees. Altres fonts és un estudi científic, un article revista de guix (Sánchez,O,Navas,M Carrera,J(2018) Docència Compartida a l’aula: Reptes i possibilitats), El llibre de la fundació Jaume Bofill amb el títol: Junts a l’aula? Present i futur del model d’educació comprensiva a Catalunya(Aymerich, R, Lluró,J, Roca,E(2011),  més altres fonts que he anat llegit per tal d’anar fonamentant el que vull escriure.

              La meva idea quan vaig voler escriure aquest post, partia d’una hipòtesis la qual és que les funcions del mestre d’educació especial estaven en un moment de crisis, les funcions estaven mutant cap a un altre model. Un preàmbul, abans d’entrar al tema en qüestió, la nomenclatura ,mestre d’educació especial,  malgrat ja fa més de 20 anys que es diu així, encara s’utilitza mestre d’educació terapèutica, aquesta nomenclatura sorgeix d’abans de la LOGSE, però es poden trobar en materials actuals com per exemple en el Institut Obert de Catalunya en els continguts de didàctica de l’educació Infantil parlant del decret d’inclusió del 2017, quan el decret evidentment no parla d’aquesta etiqueta, es refereix al mestre d’educació especial. Necessitem de les etiquetes per tal d’entendre millor el que estem definint, segurament ara els mestres d’educació especial(a partir d’ara MEE)estan en procés de tornar a canviar el nom. No hi haurà una educació inclusiva fins que els M.E.E tingui el nom adequat. Ja que aquest tampoc ho és, no creieu que tots els nens són especials?

              L’estudi científic linkat adalt(Puigdellvol,I, Soledat, D,Rojjas,2017) amb una part del títol ja ens indica que tenim un problema de terminologia us ho tradueixo:

“El rol del mestre de suport i atenció a la diversitat”

Has de llegir l’inici del treball d’investigació per veure que ès parlant dels MEE. Ara ja podem dir que tenim tres noms per intentar dir el mateix: mestre de pedagogia terapèutica, mestre de suport i atenció a la diversitat. En definitiva l’article converteix els MEE en mestres de suport per atendre la diversitat. Un dels element que més  m’ha sobtat és que cita la literatura inclusiva i el model canadenc  que van desenvolupar els anys 90 (Porter, G. L., Richler, D., & G. Allan Roeher Institute. (1991). Changing Canadian schools: Perspectives on disability and inclusion. North York, Ont: The Roeher Institute.) on apareix una quarta nomenclatura per anomenar els M.E.E que és els mestres de mètodes i recursos. L’article d’investigació defensa que l’educació catalana està tendint al model inclusiu, però de forma insconscient basat en el model canadenc provocant un canvi de la terminologia i les funcions del MEE cap a la terminologia dels nòrdics en convertir el MEE en Mestres de mètodes i recursos.

              Té tot el sentit en un model inclusiu convertir els MEE en mestres de mètodes i recursos, amb objectiu que dintre l’aula ordinària es treballi de forma competencial i atenta a la diversitat per tal de que s’atengui de forma equitativa a tothom. El llibre junts  a l’aula mostra també que el MEE ha de canviar les seves funcions, alhora mostra que en els sistema educatiu té una sèrie de dificultats per arribar a ser un sistema educatiu com la rigidesa dels horaris o d’una cultura de l’avaluació molt uniformitzadora i molt poc diversificada…. Defensa també que el MEE estigui a dintre l’aula com a mètode estratègic més equitatiu.

Font desconeguda

Hem demostrat que el model més equitatiu i més inclusiu és que el MEE no faci docència als alumnes en petits grups sinó dintre a l’aula amb dos tutors(Evidentment en mesures més intensives caldrà fer petits grups). Però alhora la veritat ens trobem situacions conflictives demostrant que els centres escolars no saben com enquibir els MEE en aquest nou model inclusiu:

              1.-MEE s’acaben convertint únicament en generadors de documentació administrativa pels alumnes NESE(antic NEE, Necessitats específiques de suport educatiu). Evidentment és necessari però no és la feina més important.

              2.-Són els primers en substituir un mestre quan està malalt. Si es dones la importància que té a l’educació inclusiva serien els últims.

              3.-S’acaben convertint en mestres subordinats, l’altre mestre lidera i explica el MEE el que ha de fer. En definitiva no hi ha una docència compartida sinó supeditada a l’altre docent. Cal trobar temps per que quan s’utilitzi la estratègia metodològica dos mestres a l’aula sigui docència compartida. No cal que sigui només el MEE que estigui dintre l’aula alguns cops són altres docents que estan subordinats. Cal utilitzar la metodologia de dos docents a l’aula de forma compartida.

Malgrat que les funcions semblen que estiguin molt clares. del que hauria de ser:

1.-Un 60% del temps dedicat hauria d’estar dintre les aules amb una docència compartida.

2.-Un 30% destinar mesures més intensives a grups reduïts per les necessitats educatives de cert alumnat que ho necessiti.

3.- El 10% restant hauria de ser per planificar, supervisar, coordinar amb totes les relacions de la comunitat educativa.

Ens trobem que estem molt lluny de l’escola inclusiva perquè ens maquen recursos, però evidentment ho hem d’intentar perquè l’educació Catalunya ha de ser una gran estructura de país. He estat reflexionant molt del tema, no he pogut reflectir tot el que volia dir perquè m’estava allargant molt, però una mesura que ajudaria molt és tornar a reduir una hora lectiva. On aquesta hora lectiva sigui obligatòria en tots els centres per coordinar-se per tal que la docència sigui compartida.

Cal també definir quines funcions ha de tenir el MEE, no pot passar a ser un mestre de suport, però defenso molt aquest canvi de terminologia per mestre de mètodes i recursos(MeMeR). Caminem tots junts per tal que la inclusió sigui efectiva.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.